“Tota persona generosa convindrà que l’única classe d’orgull que és totalment condemnable és l’orgull de l’home que té alguna cosa de què enorgullir-se. Així, no li fa mal a un home enorgullir-se del seu país i relativament poc dany enorgullir-se dels seus remots avantpassats. Una mica més de mal li fa enorgullir-se d’haver guanyat molts diners, perquè en això té una mica més de motiu per l’orgull. Més mal li fa enorgullir-se d’allò que és més noble que la moneda -l’intel·lecte-. I li fa mal per sobre de tot el vanagloriar-se de la cosa més preuada de la terra -la bondat-. L‘home que s’enorgulleix del que realment li fa honor és el fariseu, l’home a qui el mateix Crist no va poder abstenir-se de condemnar.“
