Poden dir el que vulguin, però no em sé imaginar una forma de manifestar-se més civilitzada que la nostra. Que arribi gent de tot el país a les principals avingudes de Barcelona, es posin en formació per fer-se la foto en un moment en concret i que, en acabat, marxin sense deixar amb prou feines un paper a terra és una mostra molt elevada de civilització. Hi ha qui a vegades es fa el finolis blasmant de la massa i les aglomeracions, cosa que en bona part puc compartir atès que les més grans bestieses es fan en l’anonimat del grup. Justament per això encara té més mèrit que fem aquesta trobada momentània, diguem el que haguem de dir i marxem a berenar o a fer el toc en qualsevol terrassa dels voltants, sense gaires estridències innecessàries. Ni un sol insult, perquè no anem contra ningú, sinó a favor nostre. Ni tan sols el fet de complir-se el 300 aniversari de la nostra ocupació és excessivament recordat, perquè pesa més la voluntat de voler ser lliures pels propers 300 anys. Disciplina, civilització, ordre i la consciència de ser la gent normal del país, pensem el què pensem al marge dels temes de nacionalitat. El capellà, un exdiputat de la UCD, militants de CiU, la gent d’ERC i d’altres que s’hi situen a l’esquerra i molts que no sé què pensen perquè no ho diuen ni n’he de fer res, marxant junts cap a la capital del país per reivindicar el nostre denominador comú. Amalgama estrambòtica i natural alhora. I tot flueix amb tanta facilitat que sembla que no pugui ser que la concreció del que demanem sigui tant difícil com per allargar-ho més d’aquesta mateixa tarda. Som la gent normal, sabem què volem i estem fent tot el que podem per aconseguir-ho. Ara cal que la política, que diuen que és l’art de resoldre problemes, no ens surti per peteneres.
