La matinada del 15 de setembre de 2005 a la 1.04 minuts hora catalana, la “Internet Corporation for Assigned Names and Numbers” (ICANN), organisme internacional que regula els dominis d’Internet, aprovava el primer domini lingüístic i cultural del món: el domini .cat.
Han passat 10 anys des d’aquella històrica data i ha quedat palès que l’aprovació del domini .cat va suposar la culminació d’anys d’activisme ciutadà i una mostra més del vigor de la llengua i la cultura catalanes a la Xarxa. La coordinació entre societat civil i governs de diferent signe polític va donar els seus fruits.
La consecució del domini ha significat passar a formar part del ‘mainstream’ tecnològic mundial en l’àmbit d’Internet i és un reconeixement internacional d’una llengua alhora que una plataforma per internacionalitzar la nostra cultura, que, a causa de les seves característiques peculiars, no sempre ha tingut ni té el reconeixement que mereix qualsevol altra llengua.
El camí fins a l’èxit final va ser llarg i ple d’entrebancs. Des del principi (juliol de 2001), i malgrat mantenir les esperances, sempre havíem pensat que no ho aconseguiríem al primer intent. Demanar el primer domini representatiu d’una comunitat cultural a Internet era un repte molt difícil, malgrat això, l’aprovació definitiva del domini va ser la culminació de molt de temps de feina i de moltes dificultats.
Cal prendre nota doncs per a processos molt més ambiciosos i complexes que s’estan donant en aquests moments en la nostra societat que les grans fites no s’aconsegueixen en pocs dies.
Durant aquests darrers deu anys, “el domini lingüístic” ha esdevingut un referent i un model a seguir arreu del planeta al mateix temps que ha servit per a la internacionalització tecnològica de la nostra llengua i la nostra cultura.
El reconeixement internacional del .cat. ha estat i és un èxit sense pal·liatius i s’ha de reconèixer a l’Associació puntCAT, una associació impulsada per les principals entitats de la societat civil que va recollir el suport de 98 entitats , gairebé 3000 empreses i 65.000 adhesions individuals. La Fundació puntCAT (fundada per l’Associació puntCAT) ja ha validat més de 90.000 dominis .cat fins l’actualitat. L’experiència catalana, única al ciberespai fins fa molt poc, ens demostra que una nació cultural pot ser reconeguda i protegida a Internet sense necessitat d’esperar a tenir estat.
En qualsevol cas en pocs anys el .cat s’ha convertir en un model a seguir, tant en el món de la ICANN com en la indústria dels dominis d’Internet.
Concloent: més enllà de molts matisos, el domini .cat és la història d’un triomf col·lectiu i sens dubte un segell de la nostra cultura a Internet. De sobte, l’aparició del .cat va permetre que existíssim a Internet amb la nostra idiosincràsia al costat dels ccTLDs o dominis de país i la seva visibilitat va més enllà de les nostres fronteres geogràfiques.
QUE PODEM FER DEMÀ
Està molt bé tenir plans de futur per vendre molts dominis i voler xifres atractives per al mercat; és una opció reconvertir una Fundació en gairebé una empresa adaptant a mida els seus estatuts a una visió més que personal. També pot ser un criteri donar-se de baixa d’entitats internacionals com LACTLD (Latin American Caribbean TLD Organisation) on teníem els mateixos drets que España perquè hi vam arribar abans que ells o que els Estats Units amb qui vam compartir adhesió, sempre a efecte de dominis d’Internet i on el castellà era compartit amb l’anglès, el portuguès i mai cap pega amb documents en català.
Tampoc passa res per prescindir del Consell Assessor on al cap i a la fi s’hagués format amb part dels membres de l’equip de la candidatura inicial i on també hi haurien acreditats especialistes en la matèria, històrics de la Internet catalana i altres de nous. També pot ser interessant oblidar el passat per començar de nou, però el .cat en aquests 10 anys ja té una història i sobretot un recorregut molt ben pensat i força bé executat dintre de les possibilitats de cada moment. I sobretot cal seguir donant suport explicit a aquelles organitzacions de Les Illes i València que així ho demanen. En aquest cas, la llengua no és un mercat.
El .cat va néixer per ser estructura d’Estat, no per ser un repte empresarial on es fan inversions de milers d’euros en publicitat que tenen un més que dubtós retorn. El domini .cat va ser una gran invenció establint un canvi del fet territorial pel fet cultural representat pel Calvi del Passaport pel Diccionari. Es volia aconseguir un domini i s’ha demostrat que aquest era el millor camí.
Ara toca ja domini .ct (territorial, no cultural) però no reivindiquem ni posem esforços en aquest domini ja que si el vent gira a favor tal i com va passar amb el .cat i no es cometen gaires errades, en breu temps tindrem el nostre ccTLD.
Pensar que perpetuar l’esperit de les coses, de vegades és un possible error, ara bé, pervertir-ne el sentit original, està clar que no és gens bo. Actualment no existeix un posicionament per part de la Fundació puntCAT en el procés català que està al carrer .
Si l’objectiu de la Fundació puntCAT per al 2015 és solament aconseguir 100.000 dominis, queda molt poc , per no dir gens de l’esperit que ens va portar a aconseguir el domini. Postular-se per a gestionar un possible domini .ct no em sembla gaire encertat en aquests moments quan el que s’ha de fer és lluitar per aconseguir-lo. No es van utilitzar tants esforços ni va participar tanta gent en un desafiament com el de consecució del .cat com per ara limitar-nos a un paper més que secundari i gens capdavanter, però sobretot gens implicat amb el desafiament que planteja la gent de la societat catalana.
Amb el .cat es va declarar la independència de la llegua i la cultura i catalanes a Internet. Si volem un domini solament per a Catalunya, ha de venir gairebé sol segons les lleis internacionals. El domini .cat va néixer com a màxim exponent a Internet de la llengua i la cultures catalanes.
En conclusió: tothom deia que el domini .cat era impossible d’aconseguir igual que diuen avui sobre el procés, us sona? Domini .cat 10 anys, felicitats! Atents doncs al futur immediat ja que potser es farà realitat un altre impossible.
