No se li pot negar a Duran coherència ideològica. Sempre ha estat on és ara: defensant els interessos espanyols per sobre dels catalans. El seu patriotisme passa per deixar clar que la independència és un disbarat, sobretot perquè no és ni sensata ni ben rebuda pels qui no volen arriscar. La seva posició ideològica representa legítimament l’immobilisme carrincló i dogmàtic, i apel·la a la por. Els seus discursos desdibuixen el seny i el converteixen en renuncia i abdicació. Apel·len a la mateixa por que els espanyols. Fa vergonya.
Però la seva màxima ambició és seguir vivint al Palace i no arricar-se com a cap de llista, per si les enquestes no li son prou sinceres, i la Unió Duranista de Catalunya acaba sense cap diputat o amb un parell de diputats pelats a Barcelona ( pelats en aquest cas vol dir justets). Uns quants havíem defensat que Duran trencaria amb CDC quan més mal li pogués fer. I amb això ens equivocàvem . Ha trencat quan més mal pot fer al país, amb el seu discurs espanyolista tenyit de sentit comú. A més ho, fa tirant la pedra i amagant la ma: amb dos collons. Que ho provi l’Espadaler, que si funciona , em presento a Madrid i si no funciona, em retiro havent intentat liquidar el procés.
Coherent amb el seu negociat, amic dels seus amics (espanyols), i covard com sempre, votar Duran és votar en contra el procés, i a favor del pactisme més bavós, de la casta més enganxifosa.
Possibles votants de CiU indecisos: si considereu votar Duran, tingueu present que treballarà per vendre el que calgui per pagar les factures del Palace. I difamarà i farà les trampes que calgui com ha fet sempre. Això sí, sense cap dossier en contra, que per això és qui és, coneix a qui coneix i treballa per qui treballa.
