Després de l’aturada hivernal i quan les principals lligues europees estan en plena competició torna la Lliga de Campions i tots els que l’hem estat esperant ens posem a comentar els aparellaments i fem pronòstics que s’intensifiquen a mesura que s’aproxima la data del primer partit de vuitens de final de la competició.
Aquest edició de la Lliga de Campions ens ha regalat un Manchester City – F.C.Barcelona, l’aparellament de l’eliminatòria amb el permís de l’Arsenal – Bayern de Munic. El City i el Barça són dos equips que aquesta temporada han viscut canvis importants a la banqueta i que han patit els desajustaments típics d’aquestes situacions. Però a meitat de temporada representa que ja no hi ha d’haver desajustaments i les coses han d’estar clares. Per això, i tenint en compte l’estat de cada equip, eren molts els qui pronosticaven una eliminatòria amb molts gols, sobretot per la feblesa que havien demostrat les defenses d’ambdós equips abans d’enfrontar-se. Però davant aquest possible escenari els entrenadors van decidir plantejar un partit conservador; prevalia el no encaixar gol, abans que fer-ne tres i exposar-se a encaixar-ne uns altres tres.
Conseqüència d’aquest plantejament el City plantava un doble lateral dret amb Zabaleta i Navas, per tal d’aturar les pujades d’Alba per la banda, un Alba que d’altra banda, semblava tenir l’ordre de no sumar-se a l’atac per tal d’evitar un contraatac de Navas per aquella banda. Amb la qual cosa el respecte d’ambdós entrenadors per l’equip rival feia que una banda quedés pràcticament anul·lada, deixant tot el protagonisme a l’altra banda, la dreta. Una banda on Clichy defensava Alexis i Kolarov havia de contenir les incursions d’Alves, tasca que el serbi no va desenvolupar de la millor manera. Amb les bandes més o menys controlades, quedava el mig del camp, allà on es guanyen els partits. El Tata Martino va apostar per un mig camp amb 4 jugadors, on Busquets tallava el joc rival i ajudava en la sortida de pilota, on Cesc era l’home que més s’apropava a la pròpia línia defensiva per a rebre en més ocasions, i on Iniesta i Xavi, cadascú pel seu costat de camp ajudaven a superar la línia connectant amb Alexis i Alves, sobretot, i amb Messi que jugava a l’esquena dels dos migcampistes del City (Touré Yayá i Fernandinho), una zona on el City de Pellegrino pateix bastant. Però, com si l’entrenador argentí del City ja hagués previst la caiguda de Messi en aquesta posició, l’equip anglès va ajuntar les línies més ve del que ho fa sovint, sobretot empès pel plantejament conservador que va decidir desplegar, fet que hem de reconèixer va decebre bastant a l’espectador, però que és del tot legítim, més encara quan arribes a vuitens de final de la Lliga de Campions.
Així doncs, amb un City més preocupat de defensar que d’atacar i amb un Barça dominador de la pilota s’anaven succeint de manera esporàdica les oportunitats clares de gol per un i altre equip. El partit era distret per l’espectador perquè el joc no es va interrompre massa i en un no res es van plantar a la mitja part.
A la segona part més del mateix, fins que en una magnífica passada interior de Cesc, Messi va superar per velocitat a un Demichellis que no passa pel seu millor moment i que es va veure obligat a aturar a l’argentí per mitjà d’una falta destralera just davant la frontal de l’àrea del City, acció que l’àrbitre va considerar penal – no ho era – i que va castigar justament amb targeta vermella al jugador argentí del City. L’altre argentí, el més bo de tots, es va encarregar de transformar el penal. Amb 0-1 al marcador i un home menys, Pellegrini va treure Navas i Kolarov per posar Lescott i Nasri; més tard trauria Negredo per col·locar un altre davanter, Dzeko, en un canvi poc arriscat, fruit segurament de deixar descobert a l’equip tenint en compte que les ocasions d’atac havien de passar pels peus de Silva o Nasri, escenari descartable si hagués apostat pel duet Negredo – Dzeko en punta, on se suposa que la pilota llarga hagués predominat per davant de la passada curta. Aquest és un detall important perquè en un equip anglès de tota la vida aquest segon plantejament seria el més esperat.
Per tant, amb un marcador favorable i un rival que segui apostant per arribar a l’àrea rival tocant la pilota en curt, el Barça, lluny de llançar-se a buscar el segon gol desesperadament va apostar per mantenir la calma i donar continuïtat al plantejament inicial, només amb un canvi però, ara Alba sense Navas al camp i el City amb un home menys i renunciant a la pilota llarga, podia sumar-se a l’atac. Els primers minuts amb superioritat no els va aprofitar el Barça i el City va tenir alguna ocasió més o menys clara de gol que Valdés va salvar sense més dificultats, i no va ser fins a l’entrada al camp de Neymar que el Barça no va posar una marxa més. Amb el brasiler creant i ocupant espais gairebé a la perfecció, i oferint-se constantment als companys, va arribar el segon gol del Barça, obra d’Alves, que havia estat tot el partit incorporant-se a l’atac i que va trobar recompensa a l’esforç i al mèrit de tenir un baix índex de centrades bones.
Amb un 0 a 2 favorable a l’equip blaugrana l’eliminatòria sembla sentenciada, però tota precaució és poca davant un City que té més a guanyar que a perdre en una visita al Camp Nou que es produirà d’aquí a un mes i on haurem d’esperar a veure amb quines dinàmiques arriben els equips, mentre esperem el partit tot fent els nostres pronòstics. De moment, esperem veure un City més entregat a la causa ofensiva, que ja seria un pas endavant important respecte el partit de dimarts.
