Fa tot just una setmana, es produïa un gran rebombori a Can Barça. Agustí Benedito, que com ell mateix explica ha optat per una posició de deixar treballar a la Junta i continuar fent barcelonisme, ha trencat el seu silenci i s’ha pronunciat sobre diferents afers de darreríssima actualitat blaugrana. Nosaltres, també acudim a parlar-hi, aprofitant la seva amable disponibilitat, però no volem preguntar ni per la dimissió de Rosell, ni per Bartomeu, ni les eleccions que ell mateix ha demanat, ni per Neymar ni per cap dels afers sobre els que tots sabem què n’opina, sinó que volem conèixer una mica més, qui és Agustí Benedito i quin Barça té al cap. No obstant, no s’està de respondre de manera contundent quan se li pregunten sobre alguns dels grans debats de la gent del Barça.
Quin és el seu primer record del Barça?
El meu primer record és veure jugar al Cruyff en un partit de Lliga, a la seva primera temporada.
En quina posició jugava a l’escola?
Jo he jugat molt a Tenis, sobretot. Però també he jugat a futbol. Jugava al mig del camp, interior dret hauria de dir.
Quin és el seu particular àlbum de cromos? Quins han estat els seus ídols?
Per un nen nascut l’any 1964, els records estan marcats per en Cruyff i aquella Lliga de 1974. Et podria dir tota la alineació… Posteriorment, tinc grans records de Maradona, del gol de Koeman a Wembley, de Romario, de Ronaldinho i, evidentment, de Messi, sens dubte.
Des de quan va al camp? Amb qui va al camp? On seu? Què li diuen els seus companys de cadira?
Al Camp hi anat des de petit, com deia almenys des del 1973-74, però em vaig fer soci l’any 1981, com molta gent, quan van fer l’ampliació pel Mundial. A l’estadi estic al corner, Gol Nord tocant a lateral, a Segona Graderia. Normalment hi vaig amb algun fill, amb la Lluïsa, amb el meu germà o algun dels meus nebots. Els veïns? M’animen a continuar.
Que li sembla la prohibició d’entrar als nens de menys de 7 sense entrada?
D’entre totes les decisions de l’expresident Rosell, que n’ha pres de molt complicades i que en moltes d’elles m’he mostrat totalment contrari i les he criticat, la que he entès menys és aquesta, la que m’ha sabut més greu.
On era el 20 de maig de 1992?
Doncs, la veritat és que no vaig poder anar a Londres. Tenia dos fills petits i, per obligació familiar, em vaig quedar a Barcelona. Però recordo que vam veure el partit a casa del Ferran, un bon amic que ens ha deixat darrerament, i la bogeria i la celebració posterior.
Cruyffista, guardiolista…?
No sóc capaç d’ubicar-me en cap “isme”. De fet, no sóc persona de seguir mites, ni al Barça ni enlloc. En tot cas, barcelonista.
Però, sempre s’ha dit que aquest és un club d’“ismes” i dels problemes que aquests porten aparellats…
Ja diuen que fa seixanta anys, els culers es dividien en “kubalistes” i “suaristes”. En tot cas, els problemes d’aquestes divisions són mostra d’una cosa que arrosseguem, és la vivència al Barça de com som com vivim el país, una tensió natural i normal, fins i tot, positiva.
Vostè va participar en la candidatura de Joan Laporta, què va significar pel club el president Laporta?
Joan Laporta va capitanejar un canvi de rumb en la història del Barça, absolutament necessari en aquell moment. No crec que se li hagi fet prou justícia per això, que se li hagi agraït prou. Només per això, se li ha d’estar eternament agraït. Després, va cometre greus errades.
Sense suports mediàtics i sense el desplegament de mitjans d’altres candidatures, va fer un molt bon resultat a les eleccions. A què ho deu? Quin és el secret?
Sí, va ser un molt bon resultat: Vam quedar segons, com a candidatura més votada darrera del vencedor. Una segona posició que ens permetrà millorar la posició a les properes eleccions, és a dir, guanyar. En tot cas, el que en podem dir el secret va ser optar per parlar al soci d’una manera natural, amb familiaritat, amb un llengua que el soci entén.
Ha dit que està preparat per unes eleccions, de quina manera ho ha anat fent?
El nostre pla era estar-ho per l’any 2016, però ara ja ho estem. Estem molt en contacte amb la gent, escoltant molt als barcelonistes, atenent a tothom que vol que l’escoltem. Si algú vol parlar amb mi, ho faig. I, sobretot, estar atent al que pensa el barcelonisme, que és molt plural.
No es dedica a tertúlies ni a aparicions mediàtiques, com fa barcelonisme?
Em sembla que fer oposició al Barça no té cap sentit, jo no ho acabo de veure. No fa cap favor al Club una oposició tibant i fiscalitzadora. La meva opció és deixar treballar, que tothom pugui dir el que pensa, però una vegada passades les eleccions deixar governar als vencedors. Ara, si hi ha grans esdeveniments, cal comentar-los, però no val la pena posar el dit a la nafra.
Dimissions, mocions de censura, presidències interines, jutjats, la cadira està maleïda?
No! Al final el Barça és una mostra del país que tenim. Aquests fets ens identifiquen com a poble. En ells hi pots reconèixer la història de la nació, són, en certa manera, un reflex de la societat. El Barça no és de cap manera aliè a la societat en la que viu.
Quina importància té el famós entorn?
Crec que això que se n’ha dit “l’entorn” és més una creació periodística que real. Molta gent pot pensar que jo en sóc, però no és tan transcendent com sembla.
Per vostè, en que s’ha de notar que el Barça és més que un club?
El Barça ha estat, i encara és percebut per milers de catalans, com més que un club per què molts barcelonistes hi projectem els anhels d’una societat en que tots som molt diferents però ens permet participar en una comunitat, en una unicitat. En definitiva, hi trobes la raó del més que un club, per què té un país al darrere.
Guardiola tornarà?
Pep Guardiola tornarà si vol, quan vulgui i com ell vulgui.
Quin és el paper de Leo Messi al Barça?
En Leo és fonamental, no s’explica l’etapa actual, des del punt de vista esportiu, el millor cicle de la història, sense ell.
Vostè hauria posat Qatar a la samarreta del Barça?
No, no només no li hauria posat sinó que el traurem si guanyem.
Com ho farà?
Hi ha dues maneres: rescindint el contracte o no renovant-lo quan venci.
Li cal un cognom a l’estadi?
De cap manera. I s’ha d’evitar situar la institució en una situació financera que obligui a posar-li.
Ha dit que el Barça ha de defensar activament el dret a decidir, no té por que li diguin que vol polititzar el club?
No només el Barça, totes les institucions catalanes haurien de donar suport al dret a decidir de la nació catalana. Per mi no és una qüestió política, és un dret pre-polític, de justícia elemental.
Hi ha madriditis?
No. Jo crec que no.
El periodisme esportiu juga un paper massa proper a la Junta?
La premsa esportiva del nostre país crea un determinat escenari, això que abans hem dit de “l’entorn”, però el crea per què la societat li compra. En tot cas, no és un problema periodístic, sinó de la massa social, Si els lectors no ho veiessin de bon grat, no ho farien.
Què votarà al referèndum sobre la reforma de l’estadi?
Aquesta serà la decisió més important que decidirà la meva generació i que hipotecarà deu o dotze presidències. Cal, per tant, que la decisió sigui presa després d’un debat obert, d’un ampli contrast de parers, en el que el soci pugui decidir lliurement. Per tant, crec que una pregunta tancada en un referèndum organitzat per una Junta que es va presentar amb una proposta totalment diferent, no és el millor escenari i cal decidir en un campanya electoral. Per això he demanat al President Bartomeu que suspengui la decisió i la presenti en campanya. Cal tenir en compte que la Junta actual va presentar-se a les darreres eleccions dient que invertiria a l’Estadi 50 milions d’Euros i ara proposa una reforma valorada en 600 milions. No tenen altre remei que portar-ho a unes eleccions.
Per acabar, completi la frase “Si jo fos president….”
Faria del Barça una institució encara més arrelada al país que l’ha vist néixer, créixer i a qui es deu. El Futbol Club Barcelona es defineix en primer lloc, per la seva catalanitat.
