Avui a les Corts s’han aprovat les mesures per reduir el dèficit fiscal per tan sols un vot de diferència. El rebuig d’aquestes mesures hauria encès el llum d’alarma en totes les cancelleries i mercats del món desenvolupat. Aquest matí hem tornat a vorejar l’abisme.
Aquesta crisi ens està donant un bany de realitat esfereïdor. En el fons, el missatge és clar: darrera d’una aparent solidesa, el nostre sistema de vida, és d’una fragilitat important. O dit d’una altra manera: moltes coses que donem per descomptades, no ho són. És per això que la política i l’economia són una cosa molt més seriosa del que sovint semblen, incompatibles amb la frivolitat, l’ocurrència, l’interès personal, el caprici, o la fugida endavant.
El nostre sistema econòmic que ens ha permès, en termes històrics, un progrés impressionant, és fràgil. El nostre sistema polític que ens ha permès conviure en pau durant molts anys, és fràgil. Passa com amb la vida o la salut, que quan les tenim semblen evidents i les donem per descomptades, però són fràgils.
Certament, la consciència d’aquesta fragilitat tampoc no pot convertir-se en una por paralitzant en l’actuació política o econòmica, perquè sense actuacions agoserades i ambicioses mai no hauríem arribat a un nivell de convivència i benestar tan alt com el que gaudim a bona part del món occidental.
Ara bé, dit això, hauríem de posar fre a la irreflexió i les fugides endavant i actuar amb responsabilitat, seriositat, gruix, consistència, i coneixement de causa. Formen part d’aquesta manera poc seriosa de fer política i economia: el vot negatiu del PP d’avui mateix al decret de mesures urgents, la mentida descarada del PP del 11 al 13 de març de 2004, la guerra d’Irak, atribuir taxativament l’incendi d’Horta a un llamp, el donar hipoteques del 100% a persones amb feina precària, la construcció d’habitatges absolutament desmesurada dels darrers anys, la proposta d’un nou Estatut, presentar la independència pel 2014 com si fos qüestió de prémer un botó, els jocs d’hivern de l’alcalde Hereu, o la patètica consulta de la Diagonal, entre infinitat d’altres.
En aquest punt, dir que la reflexió, la recollida de dades fiables abans d’embarcar-se en segons quins projectes, la prudència, una certa contenció, no matar tot el que és gras, i prendre una mica de perspectiva, són el bon camí per avançar amb solidesa.
Cal retrobar l’equilibri perdut entre l’ambició, el benefici, les passes endavant, les idees innovadores i brillants, les conquestes, i la responsabilitat (el compromís amb l’ètica i amb la realitat).
