Considerat un dels grans clàssics de la literatura nord-americana del segle XX, aquesta primera novel·la d’una joveníssima Carson McCullers, que va escriure quan tenia tan sols vint-i-tres anys, ens narra una història plena de sentiments i emocions a la vegada que ens parla dels diversos problemes socials de l’època.
Partint d’un inici encisador, tendre i perfectament rodó, que hauria pogut ser un brillantíssim relat curt, l’autora ens introdueix la figura omnipresent en l’obra de John Singer, un home blanc sord-mut que viu en un petit poble del sud dels Estats Units d’Amèrica. A partir d’ aquest personatge central McCullers ens narra una història d’uns personatges d’aparent irrellevància, però que conformen, amb les seves petites particularitats, un perfecte retrat de la societat de mitjans de segle XX.
L’estil de McCullers és planer, accessible, fins i tot en aparença innocent, però és a través d’aquesta pretesa senzillesa que l’obra ens captiva de manera irremeiable, tal com ho fa el seu personatge central, el sord-mut John Singer, envers la resta dels personatges. Perquè aquí rau un dels principals encerts de l’autora: situar un sord-mut, amb els problemes de comunicació que se li (pre)suposen, al centre d’un relat que gira al voltant dels problemes que les persones tenim en comunicar-nos, en expressar-nos, en fer-nos entendre quan es tracta de sentiments; i és justament un sord-mut qui exerceix de suport i destí de tots els qui confien en ell per abocar-hi els seus problemes; és la seva temprança i sobrietat la que esdevé el suport desitjat on recolzar les ànimes atribolades i cansades per un dia a dia sec i eixut de comprensió.
D’aquesta manera, John Singer esdevé un personatge omnipresent en la novel·la, així com també en la vida de les diferents persones amb les que interactua, canviant així un estat d’ànim global i capgirant sentiments que per deixadesa o incomprensió havien perdut el camí de l’entesa. I, al voltant de John Singer, s’hi situen un conjunt de personatges que en són l’antítesi en la seva particular manera d’entendre les emocions. Perquè tenim el doctor Copeland i el seu amor cap a uns fills amb els qui se’n percep una clara distància (potser generacional, potser emotiva) que l’impedeix entendre’ls com necessiten, malgrat trobar el suport, la força i la lluita de la Portia per mantenir-ho tot unit, per ajudar a tensar uns lligams emocionals prims en aparença però forts en essència. I tenim també la jove Mick qui, amb certa disbauxa i atreviment, conforma un esperit lliure que aporta frescor i la innocència rebel pròpia de l’edat tendra, fins que deixa de ser-ho. Hi apareix també en Biff, amb el seu esperit bonifaci, o en Jake Blount, lluitador i apassionat per les idees que defensa. I, per descomptat, el grec Antonapoulos, l’amic inseparable de John Singer, la seva ànima bessona, amb qui teixeix una amistat inesquinçable. Perquè si el llibre deixa records inesborrables, és gràcies a la relació entre ells dos, que ens deixa pàgines precioses sobre l’entesa, l’amistat i la comprensió. I, malgrat l’interès i la qualitat de la novel·la és destacable per múltiples motius, res és comparable als passatges que comparteixen en Singer amb el personatge d’Antonapoulos, que esdevé una figura que creix fins sobrepassar la pròpia historia, que ens omple i sobreïx la nostra imaginació i creix i nia dins nostre, oferint escenes inesborrables dels nostres records.
Amb aquesta emotiva novel·la, McCullers retrata les dificultats que sovint tenim per expressar allò que sentim, tal i com descriu perfectament en un passatge on diu que “si per una vegada els ho pogués explicar tot, començant pel principi i acabant en aquella mateixa nit, l’explicació li calmaria aquell dolor agut que li burxava el cor. Però ells no l’haurien escoltat ni l’haurien entès”. Mccullers sap com vestir els personatges d’una tendresa inigualable, malgrat els defectes i les mancances, malgrat les circumstàncies i els infortunis, malgrat ells mateixos. I, malgrat potser no els comprens del tot, envoltats d’un aura de tribulacions i suplicis, sí que comprens què pretén l’autora dir-nos a través d’ells, de les seves accions i gestos. I és per ells i pel missatge que transmeten que aquesta obra esdevé inoblidable.
Carson McCullers ens parla de la soledat i del desig de ser estimat o, si més no, almenys entès. Perquè l’autora sap parlar de l’amor i la melangia, de l’alegria, però també de la tristesa de qui se sent sol i perdut en un món que s’albira inaccessible i distant. Però mal faríem si ens centressin només en aquestes virtuts del llibre perquè, a més, aquests personatges tan perfectament descrits són el canal a través del qual la autors ens parla de temes socials: el racisme, les classes socials, el món laboral, el feixisme, la lluita ciutadana organitzada per canviar una societat sotmesa a l’exigència i desigualtat provinent d’un capitalisme extrem. I ho fa de manera perfectament integrada en aquesta historia de sensibilitat, dolor i tristesa.
L’estil de McCullers és proper, accessible, tendre i càlid, i et convida a entrar en el petit cercle que conformen els seus personatges i entendre, a partir d’ells, la solitud en la que es troben les persones. I és en aquesta solitud on situa el personatge central, com a nexe d’unió però també com a element guaridor de les mancances dels altres. Amb una caritat i humanitat que desborda la seva pròpia persona, John Singer esdevé un element disruptiu que transforma les vides dels qui tracten amb ell, i és en la seva immensa humanitat i personalitat que creix i abraça cadascun dels qui l’envolten la que transforma una petita historia en quelcom més gran, immens, que desborda i sobreïx la pròpia narració. Perquè, malgrat ell no parla ni tan sols sabem què pensa, això és el de menys; és en aquesta figura on tots hi trobem recer, perquè escolta i accepta, i en l’actitud que posa en cadascuna de les seves accions hi trobem calma i serenitat, i també la calidesa de qui necessita dels demés per sentir-se complet.
