No hi ha l’enemic aquí fora. L’enemic és allà dins, amb tu.
No et tanquis, no redueixis el teu món en la por que has creat per salvar-te dels teus fantasmes. Ningú et pot arrossegar a un abisme sense fi. Ningú et pot ajudar a sortir de l’obscuritat escollida per no patir.
Només TU.
El teu pensament.
La teva ment.
És el teu discurs el que culpa a les persones del teu passat per evitar viure el teu present.
El teu enemic ets tu.
No hi ha víctimes, ni botxins. La teva realitat és només teva i la pots canviar.
Si estàs trista, si pateixes, si la infelicitat t’abraça i no et vol deixar anar, digues-li amb veu suau i amorosa que és hora de fer el teu camí, que no vols més magarrufes, que ja n’has tingut prou. És hora de sortir a trobar les teves oportunitats.
Treu el cap.
Que la por s’esvaeix quan la mires als ulls.
