La premsa de tots els països destaca la gravetat de la situació a Espanya amb una creixença exponencial de les infeccions i dels morts pel Coronavirus. Hom hauria de suposar que vist aquest desenvolupament, les decisions del govern espanyol haurien de ser més racionals. Però res d’això. Segueix havent-hi mesures necessàries que no tan sols no es prenen, sinó que fins i tot s’impedeix que les prenguin els governs regionals pel seu compte, si volen aplicar-les.
En el cas de Catalunya, el cap de govern, Torra, ha demanat diverses vegades sense èxit que es permetés el tancament total de la regió. I ara encara venen més disgustos. Ja fa un parell de setmanes que el govern català va ordenar el tancament de la ciutat d’igualada i dels seus voltants. Aquest és l’epicentre de la infecció a Catalunya amb una taxa de mortalitat més alta que a Madrid o a la Lombardia. Ara Torra ha ordenat una intensificació de les mesures d’isolament de la zona, però Madrid s’ha negat a permetre-ho. Això és tan més greu i incomprensible, perquè ha passat poc després de què el govern espanyol, el 20 de març, rebés un informe que ha redactat una comissió de científics d’anomenada. Aquest informe ha estat fet a demanda de Fernando Simon, Director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, del govern espanyol. A l’informe es demanen mesures més dures que les actuals, com el tancament de territoris especialment afectats i el tancament de les empreses que no fabriquin o distribueixin productes de necessitat vital (tot mesures que a Alemanya ja s’han pres) per tal de disminuir la mobilitat massiva. L’informe conté l’advertència següent: si les mesures exposades s’haguessin pres una setmana abans s’hauria pogut limitar la xifra de morts a 4.000. Si es prenen aquesta setmana sense demora, la xifra pot arribar de tota manera als 20.000. I si segueix sense passar res, no es pot excloure que es pugui arribar als 200.000 morts.
Però el primer ministre Sànchez en la seva declaració de pròrroga de l’estat d’alarma dues setmanes mes, no va anunciar cap altra nova mesura, i ara fins i tot a impedit que les regions (no sols Catalunya) prenguessin aquestes mesures per iniciativa pròpia.
I molts espanyols (repeteixo de llarg no tan sols a Catalunya) es pregunten com és que el seu govern fa tantes coses tan tard i de manera tan incompleta. Hom es pregunta si es deu a pura incompetència, si hi ha ignorància en joc, o si són interessos privats dels poderosos econòmicament (que exerceixen el poder real a Espanya) les forces ocultes que influeixen decisivament en les mesures del govern.
I mentrestant el cap de govern català -per part de determinats polítics i mitjans espanyols – segueix sent calumniat i insultat com a insolidari i deslleial. Com és que hi ha encara qui s’estranyi que els catalans vulguem anar-nos-en d’aquest estat millor avui que demà?
Traducció de l’article en alemany publicat al blog personal de l’autor. Aquí pots consultar l’original.
