Cada vegada hom pensa que ja s’ha arribat al cim de l’estupidesa de la política espanyola en la crisi del corona. Però anem errats. Malauradament cada vegada arriba a cotes més altes. Contra tots els consells, contra tota evidència, contra les recomanacions de la OMS, fins i tot contra tot seny, després de Pasqua s’aixecaran totes les restriccions de mobilitat i els espanyols podran tornar a treballar normalment com si res no hagués passat. A partir d’ara mantenir l’higiene i la profilaxi és cosa (i responsabilitat!) individual de cadascú. I cadascú té de carregar amb les conseqüències. Almenys aquesta és la situació el 12.04. quan escric aquest text, de no ser que Sánchez torni a fer un giravolt atabalat.
Hi ha una comissió mèdica que fins ara ha aconsellat al govern durant la crisi. Un dels seus membres, el dr. Antoni Trilla, s’ha queixat públicament, de què per a agafar aquesta inexplicable decisió n’hi s’ha consultat la comissió ni se li ha dit res, i se n’han assabentat per la premsa. Quina falta fa, oi? Una alta funcionària del Ministeri de Sanitat, Maria José Sierra, ha declarat a la premsa que “el ministeri no té ‘la sensació’ de que el retorn a la feina hagi de significar un ‘augment’ de les transmissions del coronavirus”.
(https://www.vilaweb.cat/noticies/coronavirus-2019-catalunya-valencia-mallorca-report-diari/)
Probablement totes les mesures són innecessàries, perquè Espanya, si hem de creure el ministre de justícia, té una arma secreta contra el virus. Està ben assegut, estimat lector? Doncs, som-hi. El ministre ha dit (suposo que sense posar-se vermell): “El virus el vencerem amb el nostre orgull de ser espanyols!”. Olé! Animalades així haurien de fer perdre als espanyols tot possible orgull i fer-los avergonyir.
Cada dia que passa demostra que el sistema sanitari espanyol está en un estat inaguantable que exigeix de metges i cuidadors esforços i riscos sobrehumans. I què diu un altre “far” del govern espanyol, el ministre de ciència Pedro Duque?. A preguntes dels periodistes sobre l’elevada xifra de morts a les residències de gent gran, va dir que : “Aquestes persones, que en altres països s’haurien mort més aviat perquè no tenen un sistema sanitari com l’espanyol, són els que ara es moren”. Hom pot acceptar-ho si es pensa en els països més pobres del món, p.e. Burkina Fasso o Somàlia. Però és una mentida descarada si es pensa en Europa. Com ha escrit el Prof. Duran Pich al seu blog, el 9.04 (veure totes les xifres a https://www.alfdurancorner.com/ ) les despeses públiques per càpita, en una llista de 12 països europeus, a Espanya són de molt els més baixos: 1679 € (Alemanya 3879 €)
I com si hom volgués confirmar de totes maneres que en alguns aspectes la democràcia espanyola no és millor que la de Turquia o la de Rússia, la política espanyola rep ajuda de periodistes que volen demostrar que el govern té raó d’aixecar les mesures de confinament que hi ha hagut fins ara. A “El Periódico” el periodista M. Catanzaro ha escrit que el col·lapse hospitalari que s’havia pronosticat no s’ha produit. Així, doncs, tot està la mar de bé. I altres escriptors ho han repetit, variat i inflat.
Si el govern espanyol actua i parla tan demencialment, qui pot estranyar-se que la població de les grans ciutats se’n vagin massivament cap a llocs de vacances o cap a la seva segona residència? Amb el pensament que “si nosaltres després del dia 12 a ciutat podem tornar a viure normalment, no serà tan greu si ara ens prenem un parell de dies agradables”. I així, p.e. a les regions al nord i al sud de Madrid molts pobles han vist com la seva població normal es duplicava.
D’aquí dues setmanes la ressaca d’aquesta borratxera pot ser destructora, i les seves conseqüències econòmiques pitjors del que s’hagi previst. I llavors el senyor Sánchez tornarà a demanar una ajuda il·limitada dels europeus per atenuar d’alguna manera les conseqüències de les seves decisions catastròfiques i demencials. I no és pas millor que si l’oposició conservadora ara fos al govern no hauria actuat pas d’altra manera que Sànchez.
Quina sort té Alemanya amb Àngela Merkel… I no em cansaré de repetir-ho: pot meravellar-se algú encara que els catalans volem sortir de pressa d’aquest estat?
