El crim organitzat és una de les modalitats delictives més característiques del nostre temps, amb profundes repercussions per a la seguretat, l’economia i la política. L’ONU ha advertit sobre l’emergència d’una criminalitat organitzada transnacional capaç de posar en perill l’economia i la seguretat de no pocs països del món. La criminalitat organitzada apareix vinculada a factors propis de l’actual realitat, com són: els processos de globalització econòmica, els integrismes polítics i religiosos, els delictes transnacionals etc. Les estructures delictives que caracteritzen aquestes formes de delinquir es projecten tant sobre vells delictes, com sobre formes delictives vinculades a les noves relacions econòmiques. Els grups criminals evolucionen, almenys, al mateix temps que els sistemes per desarticularlos. Aquesta adaptabilitat hauria de ser contemplada en les estratègies de seguretat, de manera que s’introdueixin mecanismes preventius per dificultar aquests moviments d’adaptació.
En una realitat d’amenaces complexes a la seguretat del ciutadà, tres són els pilars que asseguren que complexes arquitectures de seguretat pública funcionin sense complicacions: 1) la intel · ligència com a procés de suport a la presa de decisions, 2) la coordinació integrada d’esforços; i 3) la cooperació entre actors involucrats en el disseny i execució de les polítiques i estratègies de seguretat.
Els diversos Estats estan fortament influenciats per les seves pròpies realitats d’actuació dels grups criminals organitzats. Així, a Itàlia la criminalitat organitzada ha estat identificada amb la màfia i altres organitzacions criminals similars, a Portugal s’associa als il · lícits del mercat financer, a Alemanya fonamentalment al rentat de diners i a la corrupció, mentre que a Espanya la identificació de la criminalitat organitzada s’ha relacionat fins ara amb el terrorisme, però ara també amb grups organitzats de divers signe, entre els que trobem grups xucladors de la riquesa.
En efecte, la principal forma d’actuació de la delinqüència organitzada a Espanya va ser inicialment el terrorisme. L’experiència del combat en contra d’organitzacions terroristes, particularment ETA, va generar modificacions en la legislació espanyola que, amb el temps i els canvis de circumstàncies, s’han traslladat a la lluita contra altres formes de delinqüència organitzada. El terrorisme, és la forma més visible i brutal d’un fenomen més ampli que és la delinqüència organitzada, entre les manifestacions de la qual trobem les “màfies” com a element genèric, els traficants de drogues o d’immigrants, les xarxes de prostitució i d’ explotació sexual, però també les grans estafes financeres que ens han corrumput els darrers decennis.
La criminalitat organitzada necessita del poder polític per assegurar la impunitat dels seus servidors i per augmentar la seva capacitat d’influència en la societat. Un element catalitzador de determinades formes de criminalitat organitzada ha estat la transició dels Estats de l’antic bloc soviètic al sistema capitalista. Les màfies dels Països exsoviètics estan cada vegada més presents a Europa, i en particular, a Espanya amb les seves activitats de blanqueig de diners i altres accions il · lícites.
Tant des de l’àmbit de l’ONU com de la Unió Europea s’han aplicat molts esforços i recursos per a la lluita contra aquest greu fet delictiu. Haurien de passar alguns anys perquè la Unió Europea es conscienciés de la necessitat de lluitar contra el crim organitzat i l’ incorporés a la seva agenda. Les primeres iniciatives van ser l’Acord sobre cooperació en matèria de Justícia i Interior, després de l’aprovació del Tractat d’Amsterdam, el Pla d’acció per lluitar contra la delinqüència organitzada (1997), la Resolució del Consell sobre la prevenció de la delinqüència organitzada ( 1998) i el Pla d’acció de Viena (1999). Però no serà fins al Consell Europeu de Tampere, a l’octubre de 1999, quan s’assumeixi com un dels temes prioritaris de la Unió Europea. D’aquesta manera, s’ha anat dotant d’instruments i mecanismes per acabar amb aquesta amenaça a la seguretat europea i internacional. La UE i l’ONU han compartit objectius comuns en la lluita contra la delinqüència organitzada transnacional. El desmantellament de les fronteres entre els estats membres de la UE ha anat aportant nombrosos beneficis, però també està facilitant l’actuació de les organitzacions delictives a través d’Europa. Alhora, els delinqüents han aprofitat els ràpids avenços tecnològics, com Internet.
Actuant sols, els governs no poden resoldre adequadament aquests nous problemes. Per això, el Tractat de la Unió Europea el 1992 (Maastricht) va instaurar un marc institucional per lluitar contra la delinqüència organitzada, que ha arribat als nostres dies, i segueix amb el Tractat de Lisboa. Es preveuen, així, accions comunes en l’àmbit de la cooperació policial i judicial en assumptes penals, inclosa l’aproximació de les normes, mentre que els Estats membres segueixen sent responsables del manteniment de la llei i l’ordre, i de la salvaguarda de la seguretat interna. La UE coopera amb el Centre per a la Prevenció del Delicte i participa activament en la Comissió de Prevenció del Delicte i Justícia Penal. En aquest context, la UE dóna suport als convenis subscrits per les Nacions Unides per lluitar contra la delinqüència organitzada. La UE ha signat el Conveni de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional i els seus protocols sobre introducció clandestina d’immigrants, tracta de persones i tràfic d’armes de foc.
Aquest greu problema de la criminalitat organitzada transnacional ha fet emergir la necessitat de lluitar contra màfies i grups que pretenen saltar-se la normativa més bàsica del comerç, utilitzant menors, drogues o reclams sexuals, a banda de traficar amb diner negre i brut. A aquest gran problema, a Espanya hem d’afegir l’organització criminal per a lucrar-se il.legalment amb diner públic, en un autèntic escàndol amb noms propis de tots coneguts. Mentre pensem en com fer front a les màfies transnacionals no oblidem l’expoli que la casta xucladora està produint a les arques públiques i de la qual caldrà exigir totes, però totes totes les responsabilitats. No ens despistem…
