La Rosalia diu cumpleanys i tothom s’esvera! Parem l’orella…
La consellera de Cultura, Àngela Vilallonga, ha volgut venir a dir que “els poetes i els escriptors tenen dret a dir allò que volen dir com vulguin”, remetent-se a l’Ars poetica d’Horaci. Afirma que no ens hem de preocupar, perquè la llengua és dinàmica, i una paraula que es diu avui pot caure en desús al cap d’un temps, i al contrari: una altra que no s’usava pot esdevenir normativa.
Vaja, i la feina que ha fet el Club Súper 3 amb Anys i anys, per molts anys…? Doncs mira, tu, seguim cantant el cumpleanys feliç i tothom content.
El president d’Òmnium Cultural a la presó, Jordi Cuixart, ha estat contundent: “És el millor que li ha passat a la llengua catalana en molt de temps”. El president d’Òmnium assegura: “Que digui cumpleanys és el menys important, agafar-se a això és que no han entès res”.
Sort que a la cançó no hi surt bussón, enchufe o… perquè diria que han caigut en desús, si la consellera no diu el contrari.
Polèmiques a banda…
Que jo sé que he nascut per ser milionària
perquè em tanquin el Louvre així com el MACBA,
cada dia celebrant el meu cumpleanys
i dos lleopards corrent pel jardí de casa.
I el que voldria és tenir…
D’aquestes línies de la cançó de la Rosalia en comparteixo una…
cada dia celebrant el meu cumpleanys
M’agradaria poder celebrar el goig de viure cada dia, poc o molt ho intento, però exactament avui (dijous 18 de juliol, un dia com qualsevol altre…) és el meu cumple, vull dir, el meu aniversari. I m’agradaria celebrar-ho amb tots els que em seguiu. No, no tancaré ni el Louvre ni el MACBA, ni faré córrer dos lleopards pel jardí de casa (no en tinc, ni gats tampoc!)…
La cançó segueix dient que té…
…un Hublot Black Caviar Bang Bang
que te’l puc regalar.
Moltes de les excentricitats que la Rosalia exposa a la cançó estan inspirades en la realitat, com el majordom que tenen els Beckham per obrir-los els regals de Nadal…
…tinc un xaval contractat perquè m’obri els regals de Nadal.
Dins la meva modèstia, per celebrar el meu aniversari, convido les dues primeres persones que es posin en contacte amb mi a fer un cafè o una cerveseta (una Brava!) i una consultoria de marca. Parlarem del que escric a l’Aroma de marca entre la pàgina 48 i 49… Tens el meu llibre? Si el portes, te’l signaré.
Anys i anys, per molts anys!
