El 22 de desembre de 1992, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una Resolució per la que s’establia el dia 22 de març com a Dia Mundial de l’Aigua.
Malgrat els esforços per tal de conscienciar la població sobre aquest tema, la situació de l’aigua al món és preocupant. Segons els informes de la OMS , al món hi ha avui 884 milions de persones que no tenen accés a l’aigua potable, i 2600 en condicions millorables.
El problema de l’accés en condicions a l’aigua potable afecta les dones que no poden desenvolupar la seva vida en igualtat de condicions, atès que son aquestes les que més sovint han de recórrer llargues distàncies per anar a cercar l’aigua.
La legislació sobre l’aigua i les condicions de salubritat és molt incipient en molts països del món. Caldria una nova regulació des del dret internacional que consagrés el dret fonamental a l’accés a l’aigua potable. Un dret humà de primera categoria, i de caràcter universal.
Avui cal, per tant, construir aquest dret humà, amb ajuda de les Nacions Unides, i altres organitzacions internacionals que impedeixin l’abús que es dona quan no hi ha una mínima garantia d’un bé tan bàsic per a la subsistència humana en condicions dignes. Es parla darrerament de la conveniència d’un conveni internacional sobre el dret humà a l’aigua potable. I que les constitucions i la legislació estatal se’n facin ressò també. Una necessitat ineludible, en les actuals condicions del món que hem comentat.
