El rescat dels miners xilens, que els darrers dies ha inundat els mitjans de comunicació sembla quelcom més propi d’un somni, o fins i tot d’una pel.licula, això sí, amb final feliç. Alguns comentaristes han posat l’accent en l’espectacle mediàtic generat, i en les condicions negatives de la mina en qüestió.
Jo només voldria trasmetre que l’afer del rescat m’ha fet pensat què ha estat un símbol -potser un signe- de l’esperança com a virtut humana. El missatge és gràfic: els miners surten a la llum, després de patir mesos de foscor. La llum és el símbol de l’esperança. I el resultat, un triomf de la feina ben feta, de la enginyeria ben fonamentada, de la constància com a valor indefugible, de la fe en la lluita com a motor dels canvis. Segur que hi va haver moments de crisi i de defalliment, però al final ha estat una victòria espectacular de l’esperança.
Quanta gent s’esperava al començament un final així? Certament, no gaire. Ha estat una sorpresa per a molts, fins i tot amb un rescat més ràpid del que era previsible.
Ha estat també la victòria del llenguatge positiu, de l’actitud proactiva. Ens hem de felicitar perquè s’ha fer realitat l’esperança en la vida. Cal que recordem els bells moments!
