El feixisme

Torno a estar sense saber en quina categoria hauré de penjar aquest escrit. Veurem al final. Començo amb una pregunta.

Algú pot definir, sense posar exemples, què és el feixisme?

No?

 

LA MEVA DEFINICIÓ:

Jo el defineixo com el paraigua que aixopluga molts sentiments, ideologies i conductes, de manera eufèmica, per tal de no dir les coses pel seu nom. Bé, una mica de paraules sí que fem servir: homofòbia, xenofòbia, masclisme, franquistes… Nazis… Sí, però. Això continua sense expressar allò que mou les actituds d’aquells que actuen fent-se creditors d’aquestes definicions.

 

PRIMERA CONSIDERACIÓ:

Si som prou valents per trencar el paraigua eufèmic i analitzem les actituds dels qui, genèricament, anomenem feixistes, veurem que, allò que els mou i empeny, és visceral.

No és que pensin que els negres són inferiors. No. Això encara es podria, ni que fos erròniament, argumentar. No. És que els fan fàstic; els tenen ràbia, odi, sense dret a tenir cap dret. No hi poden. A menys que no sigui per tenir-los al seu servei… És que fan pudor… És superior a ells…

I amb els homosexuals i col·lectiu en general LGTBI tampoc. Se’ls regiren els budells quan han de suportar tots aquests maricons i maricones a menys que no formin part del seu cercle més immediat, o del govern, o de la judicatura, o de l’exèrcit…

És que no poden suportar tanta merda… No siguem hipòcrites.

No amaguem sota l’eufemisme i poc concret concepte, feixisme, tanta fatxenda tan fatxa tanta repulsió tan repugnant, tant de fàstic tan fastigós, tant d’odi tan odiós i… tan odiat??? Tanta constitucionalitat; tant unionisme; tantes manifestacions amb símbols no autoritzats… Tanta prepotència tan potent i emparada… Blanquerna, Plaça Artós, La Manada…

Si no vigilen acabaran traient les vísceres per la boca. Tant de bo. Que no les reculli ningú.

 

 

SEGONA CONSIDERACIÓ:

Ah, però! Ens hem parat a pensar que el seu discurs potser els dona rèdits electorals.? És un discurs clar sense fissures. Els dèbils s’hi senten emparats; els poderosos, protegits…

Recordeu, els més grans, quan “FUERZA NUEVA” amb les paradetes, captava gent? Principalment els adeptes eren joves que no tenien nord i veien en l’organització la força que a ells els faltava. Doncs això. Ara igual: discurs pels dèbils i pels poderosos.

 

CONCLUSIÓ:

He arribat a la conclusió que els negres i altres col·lectius, els la porten ben fluixa… Només volen el poder i han escollit el camí que els sembla hi va més ràpidament i per dreceres. Anem-hi pensant

Ho penjaré a social i polític? I crítica?…

 

Article anteriorLa Generalitat impulsa un paquet de mesures per a l’equitat territorial i la Catalunya sencera
Article següentParells i senars: Carles Martín
Montserrat Solé i Bas Barcelona 1946. Primera escola, Les Escoles Franceses; als cinc anys va a Virtèlia i, posteriorment acaba el batxillerat a l’Institut Maragall. Comença a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset s’integra al món de l’ensenyament. Als dinou estudia Turisme. Als 25 anys juntament amb Mercè Galilea, dirigeix l’Escola Nostre Temps on hi fa classes de llengua. Paral•lelament engega amb la Mercè i la Xon Solé una granja escola a Solsona. Als quaranta-dos anys es trasllada amb la família a Menorca, on desenvolupa activitats professionals al món dels serveis. Ara viu jubilada i amb alegria a Cardedeu, amb el seu marit. Dedicada, entre altres activitats, a escriure. Em defineixo: m’agrada llegir, escriure, cuinar, cosir, estimar i patir