Tanco el llibre, el torno al seu prestatge, no passen ni 20 segons i ja trobo a faltar els carrers d’Oceania, la mirada protectora, inquisitiva, serena i penetrant del Gran Germà, la telepantalla atenta i vigilant en tots els bars, en tots els pisos, en els quatre ministeris i en les places i avingudes. Trobo a faltar els cigarrets Victòria, les Cases de la Victòria, el gin Victòria, els diccionaris de Novoparla, l’art de la pensadoble i la Policia del Pensament. Guardo a la biblioteca la novel·la “1984” de George Orwell, precisament una edició en català datada de l’any 1984, de l’editorial “Llibres a mà”.
Tres grans superpotències es reparteixen el món en aquesta novel·la de ficció publicada l’any 1949. Oceania, regida pels principis del SOCANG, domina el continent americà, les Illes Britàniques, Austràlia, Nova Zelanda i el Sud d’Àfrica. Euràsia, regida pels principis del Neobolxevisme, domina la major part d’Europa i s’estén des de Lisboa fins a l’Estret de Bering. La tercera superpotència, menor en territori però molt potent en força humana és Estàsia, on impera el Culte a la Mort, domina diversos territoris del centre i est d’Àsia com Xina, Japó o el Nord de l’Índia. Tots tres estats tenen estructures similars, tots tres estats tenen un Gran Germà, un govern de partit únic, un fort intervencionisme i una economia de guerra. Deixant de banda les possibles semblances, totes tres ideologies s’acusen les unes a les altres de ser desviacions reaccionaries.
Sota el títol de “1984”, George Orwell aspira a fer, també, un al·legat contra el que ell considera les derives totalitàries del comunisme i la Unió Soviètica. De fet, el culte al Gran Germà o els trets físics d’aquell dirigent són calcats al culte i característiques de Íossif Stalin. Per altra part, Emmanuel Goldstein, aquell personatge misteriós i desconegut que encapçala totes les subversions, reals o imaginaries, contra l’ortodòxia del SOCANG és una clara personificació de Lev Trotski, doncs, si ens hi fixem, tots dos havien desenvolupat càrrecs importants en el Partit durant la Revolució i tots dos són descrits amb trets físics similars. A més a més, els dos són d’origen jueu: un té el cognom Goldstein i, en el cas de Trotski, de naixement tenia el cognom Bronstein.
A més a més, les constants reflexions sobre les aliances trencades i les guerres contra antics aliats, afegint-li el fet que els ciutadans tenen prohibit esmentar tals esdeveniments, esdevé una clara referència al Pacte Mólotov-Ribbentrop entre el III Reich i la Unió Soviètica. I, sense anar més lluny, el mateix nom de SOCANG en novoparla significa Socialisme Anglès, per tant, altre cop observem una clara referència al món ideològic socialista.
És possible controlar el pensament col·lectiu i individual? Aquesta pregunta té una resposta afirmativa a ulls dels intel·lectuals del Partit, els quals posen tots els seus esforços en controlar el llenguatge i, en conseqüència, dominar la ment humana. Per això s’inventa la Novoparla, l’únic idioma que cada any té menys paraules. Per què hem de parlar de llibertat si no existeix l’opressió? Per què parlar de revolta si no existeix una tirania contra la que rebel·lar-se? D’aquesta manera, els lingüistes del SOCANG poden anul·lar les paraules revolta, llibertat, tirania o opressió del diccionari i, finalment, aconseguir que aquestes idees no existeixin en la ment dels parlants. Estaríem davant d’un dels majors assoliments en enginyeria social mai vistos. El Partit pot afirmar que 2 + 2 són 5, el Partit pot levitar si ho desitja, el partit pot canviar el passat mitjançant el control del present. El partit ho pot tot perquè domina la paraula i la veritat. Assistim, per tant, a un interessant debat: per una banda els qui afirmen que les coses tenen una naturalesa pròpia i, per contra, els qui afirmen que les coses no són com són, sinó com s’explica que són, és a dir, les coses són en tant que són parlades.
Al llarg de tres-centes pàgines podreu llegir les preocupacions, idees, reflexions i divagacions d’en Winston Smith, és a dir, del ciutadà 6079 Smith W., un personatge lleugerament malaltís, amb certes tendències individualistes que poden posar en risc la societat d’Oceania. Presenciareu com Smith es planteja lluitar contra l’ordre establer tot i acceptar viure en les Cases de la Victòria, treballar al Ministeri de la Veritat i formar part del Partit. Veureu com el SOCANG, és a dir, la ideologia predominant, organitza la vida, l’economia, la moral, l’educació i les relacions afectives. Smith i el Partit, el Partit i Smith, són dos bàndols d’una lluita que s’estén més enllà del terreny físic, tots dos encarnen dues visions del món, de la societat, la vida i la filosofia. Per tant, si encara no ho heu fet -i si ho heu fet també- us recomano llegir aquest clàssic de la literatura occidental.
