En un Estat com cal, democràcia, legalitat i justícia anirien unides de les mans. Malauradament per Catalunya però també pels ciutadants espanyols, a Espanya no és així.

Les veus de l’unionisme s’omplen la boca amb l’excusa que el referèndum no és possible perquè no és legal. S’han aferrat a aquesta excusa com un pop, enganxat amb els tentacles a la compacta roca anomenada Constitució. Diuen que la democràcia és el compliment de la llei, però la boca els queda petita i la veu muda quan les lleis que han de complir son per evitar i penalitzar la corrupció, quan són per complir amb la memòria històrica, o inclús quan han de complir un dels majors drets internacionals que han signat, el dret d’autodeterminació inclosa en la Carta de les Nacions Unides. La llei ja no és tan sagrada quan es tracta de complir aquelles lleis que van en contra els seus propis interessos. 

La democràcia però, no és el compliment de la llei. El terme democràcia ve del grec i en el seu sentit literal és el govern del poble. La democràcia és una forma d’organització de la vida pública, on les decisions col·lectives les pren el poble mitjançant mecanismes de participació igualitària en la presa de decisions d’interès col·lectiu. I la legalitat no significa una major justícia. Fins fa uns anys era plenament legal que les dones no tinguéssim dret a vot. Legal sí, just no. 

L’unionisme utilitza l’excusa de que no es pot fer un referèndum d’autodeterminació a Catalunya perquè no hi cap en la legalitat espanyola, però és només una excusa. La legalitat sempre ha d’estar al servei del poble. Les societats evolucionen, i provoquen els canvis necessaris en la legalitat per tal que aquesta estigui més adaptada a la realitat actual de cada moment. El referèndum no només és legal, sinó que a més a més és just i democràtic, i si volen fer creure que no cap en la Constitució és només per la seva manca de voluntat política. 

L’unionisme hauria d’estar a favor d’un referèndum si es consideren demòcrates, i fer campanya pel No. Totes les opcions són igualment respectables, si es defensen amb arguments i respecte, des del debat en igualtat de condicions. Mentre l’independentisme fa campanya pel referèndum per a tots els votants; els màxims representants polítics de l’unionisme han optat per fer una campanya en contra, arribant inclús a penalitzar judicialment la compra d’urnes. En tots els sentits, és una campanya en contra la democràcia, i demostren així la poca voluntat política que tenen pel compliment de les lleis internacionals. 

Veurem cada vegada més com utilitzaran els arguments de la por per despistar-nos, i per fer-nos perdre la vista al nostre objectiu: votar i decidir. En uns moments històrics tan delicats, cal que mantinguem l’entusiasme i alegria, perquè cap llei pot prohibir a un poble valent de decidir democràticament el seu futur. 

Endavant, ho aconseguirem.