Fa unes setmanes es van fer públics els resultats de l’estudi PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study). Aquest estudi, de la IEA (International Association for the Evaluation of Educational Achievement), avalua la comprensió lectora dels alumnes a 4t de Primària. Es fa cada cinc anys i es va iniciar el 2001. El propòsit de l’estudi és avaluar les tendències en el nivell d’aprenentatge dels estudiants de primària.
La comprensió lectora dels alumnes de Catalunya se situa a la cua d’Espanya i molt per sota de la mitjana europea. A molta distància d’Astúries, que està molt per sobre de la mitjana de l’OCDE, i de Madrid, per sobre de la mitjana de la Unió Europea. Catalunya només té per darrere Ceuta i Melilla.
Una de les excuses del desgavell, una reculada de 15 punts respecte al 2016, és la pandèmia. Com tothom sap, l’únic lloc de l’Estat i de l’OCDE on va haver-hi pandèmia és Catalunya. Val més deixar-se de dir ximpleries i fer diagnòstics correctes. Les raons cal buscar-les en un sistema educatiu a Catalunya deplorable i una gestió política pitjor. L’educació requereix unes pautes que cal buscar-les en models absolutament contrastats. Els invents en segons quins àmbits provoquen catàstrofes.
Seria de gran interès fer una enquesta en l’àmbit educatiu, mestres, professors i alumnes, de diferents cicles i etapes, per saber quins llibres han llegit en el darrer any. Segurament els resultats ens deixarien amoïnats, als que llegim, és clar.
La comprensió lectora és una cosa que es comença a agafar llegint. Recordo que anys enrere es feia llegir als nois i noies i després se’ls demanava una curta redacció. No sé si en gaires llocs es fan coses d’aquestes.
A la universitat era freqüent treballar amb apunts recollits de la dissertació del professor i hi havia llibres recomanats. Anys després van parèixer les presentacions com a suport a les classes i, malauradament, molts alumnes van considerar que amb això, sense llibre, ja n’hi havia prou. Mal costum no buscar referències escrites.
Paral·lelament a les escoles va haver-hi la campanya contra el llibre. No exactament, però gairebé. El llibre on els estudiants subratllaven i anotaven coses va passar a ser infreqüent. Llibres comprats de segona i tercera mà, ja subratllats, no eren un bon suport de treball per als estudiants. L’amor al llibre nou, a la seva olor, perduts.
Van aparèixer pantalles i xarxa. Amb les presentacions i les pantalles, els alumnes van deixar pràcticament els llibres de text. Per als més grans, algun professorat construïa presentacions, amb algunes errades ortogràfiques. L’ego l’impulsava a creure que millorava els llibres de text. Tot i que sovint les presentacions poden ser un bon complement, rar és que superin el llibre. Són nefastes si provoquen que l’alumne desterri el llibre.
El deteriorament inqüestionable. Innegable la necessitat del llibre, però els models educatius l’obviaven, no ser si per ser modern o per ser creatius. El resultat és que hi ha un munt de joves que no són capaços d’assimilar un text d’una piulada de Twitter llarga.
Hem vist fa unes setmanes que els suecs han decidit tornar al llibre, vist el fracàs d’haver-lo proscrit.
Calm que el llibre de text torni als pupitres. Cal que els alumes llegeixin. Probablement, no sigui aconsellable que els facin llegir amb arguments que no els enganxin. L’important no és que dominin de petits la literatura i que sàpiguen qui fou mossèn Cinto, l’essencial és que li agafin gust a la lectura amb textos ben escrits. Temps hi haurà per al refinament i per llegir Verdaguer o Raimon Llull.
Les receptes són molt senzilles. Per incrementar la comprensió lectora, cal llegir. Per augmentar l’agilitat numèrica, cal fer exercicis d’aritmètica. Per aprendre a nadar, ficar-se a l’aigua. Amb una presentació costa aprendre a nedar.
Prioritari, tenir un professorat ben capacitat, que a banda de veure Amazon Prime o Netflix, també llegeixi. La majoria ja ho fa, però els controls de qualitat han de permetre corregir els comportaments discordants, que també n’hi ha.
El professorat dels infants i joves és cabdal i no està prou ben considerat. No se’ls pot tractar com a carn de canó. Això passa.
