Davant de qualsevol inici de lliga l’aficionat blaugrana un dels partits que busca al calendari és el desplaçament del Barça al Getafe perquè el – mal anomenat (?) – Coliseum Alfonso Pérez és un camp complicat per l’equip blaugrana on els partits s’han de treballar molt, el públic mossega i empeny l’equip madrileny durant els noranta minuts de partit. Sense anar més lluny, l’any passat l’equip barceloní va deixar-s’hi tres punts en un partit que per molts va ser la demostració que el Barça no guanyaria la Lliga.
Aquest dissabte el Barça visitava el Coliseum amb la baixa destacada d’Iniesta sumada a les d’Alexis i Alba,i amb l’objectiu de deixar el Madrid a vuit punts, sempre i quan el resultat dels blancs, que visitaven el camp del Sevilla dues hores després, acompanyés. Així, l’equip blaugrana saltava al terreny de joc del Coliseum, que presentava una entrada discreta, amb un onze on la gran absència era Messi (perquè estem acostumats a que jugui tots els partits, però algú ha vist que no els pot jugar tots i que també ha de descansar, més encara quan ve de jugar partits a l’altra banda del món). Amb un públic fred i un rival més dòcil del que ens té acostumats el Barça va dominar tota la primera part deixant només en dues ocasions que el Getafe organitzés un contraatac. Aquí cal donar el mèrit a l’entrenador del Barça, Tito Vilanova, que, quan el Barça ataca, sempre deixa tres o quatre homes per darrera la pilota, reduint així el perill de contraatac de l’equip rival. Amb un Xavi estel·lar i un Adriano en gran estat de forma el Barça arribava amb un gol d’avantatge al marcador. Avantatge que es veuria ampliat ben entrada la segona part amb dos gols d’un Messi que va jugar mitja hora i va estar a punt de fer tres gols, i un altre de Villa que malgrat el temps d’inactivitat no ha perdut l’olfacte golejador. El gol del Getafe una anècdota que fa que el Barça dels sis partits oficials que ha disputat aquesta temporada, només hagi aconseguit acabar amb la porteria a zero en un partit.
Amb els tres punts al sarró només calia esperar el resultat del Madrid. I no va fer falta esperar massa perquè al minut u de partit – Vilanova encara no havia sortit a la sala de premsa de Getafe – saltava la sorpresa al Ramón Sánchez Pizjuan gràcies al gol aconseguit per Trochowski que posava l’u a zero, ja definitiu, al marcador. Més enllà de les conseqüències de la derrota, de la ‘rajada’ de Moruinho contra els seus jugadors, de la tristesa de Cristiano Ronaldo o de la perdonada expulsió a Di Maria, cal analitzar el plantejament de Míchel, entrenador del Sevilla, ja que és perfecte per mostrar la principal debilitat del Madrid, el que passa per ser el seu gran taló d’Aquiles i que ja vam veure en el partit de tornada de la Supercopa d’Espanya d’aquesta temporada. I aquest punt feble no és cap altra que la possessió de pilota; el Madrid és un equip que quan el rival li dóna la possessió de la pilota no sap què fer amb ella, i això Míchel ho va interpretar de meravella. El Madrid és un equip concebut per jugar al contraatac que quan ha d’organitzar una jugada amb l’equip rival esperant-lo a darrera, les passa magres, malgrat el nombre de jugadors excel·lents que té a la plantilla. Aquesta mancança sovint queda tapada per la també excel·lent capacitat golejadora del Madrid, però aquest any la pólvora sembla mullada i deixa al descobert les vergonyes de l’equip blanc. Segurament per aquest motiu, Mourinho, sabedor de tal mancança, ha fitxat Modric, però cal recordar que una flor no fa un estiu.
Aprofitant que s’ha descobert el punt feble de l’equip blanc seria bo recordar a l’aficionat en general, i al blaugrana sobretot, que quan hom planteja un partit de futbol ho fa pensant entre altres coses en el rival, en quina és la manera d’aprofitar els seus punts febles. Per aquest motiu no estaria malament que el Barça en algun partit contra els blancs els hi cedís la pilota i sortís al contraatac. Segurament el Barça no guanyaria amb el seu futbol i totes aquestes històries romàntiques, però s’ha demostrat que el Barça té problemes en la seva línea defensiva – Puyol serà baixa en el tercer derbi de l’any i Mascherano no està en el seu millor moment, un exemple d’això és la jugada a Getafe que acaba amb un intent de vaselina d’Alavaro – i el Madrid, malgrat no està en el seu millor moment, al contraatac és letal. Aquestes tres evidències: el Madrid havent de tenir la pilota les passa magres, el Barça defensivament no està bé – per això Tito deixa tres o quatre homes per darrera la pilota en situació ofensiva – i que el Madrid a la contra és letal, les va poder comprovar l’espectador en el partit de tornada de la Supercopa d’Espanya disputada fa menys d’un mes. Com plantejarà Tito el partit que enfrontarà blaugranes i blancs? És tota una incògnita. Però ja se sap que l’home és l’únic animal que s’entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra.
