Monòleg del Mal
Un dia el Mal es trobà davant per davant amb el Bé i estigué a punt d’empassar-se’l per tal d’acabar d’una vegada amb aquesta ridícula disputa; però, en veure’l tan petit, el Mal pensà: “Això no pot ser res més que una emboscada; ja que si jo ara m’empasso el Bé, tan dèbil com se’l veu, la gent pensarà que he fet mal fet de fer-ho, i jo aleshores passaré tanta vergonya que el Bé no desaprofitarà l’ocasió i se m’empassarà a mi, amb la diferència que aleshores la gent pensarà que ell sí que ha fet bé de fer-ho, ja que és difícil alliberar-la (la gent) dels motlles mentals que diuen que tot allò que fa el Mal està malament i tot allò que el Bé està bé”. I fou així que, un cop més, el Bé se salvà.
Monòleg del Bé
“Les coses no són tan simples”, pensava el Bé aquella tarda, “com creuen els nens i la majoria d’adults. Tothom sap que, de vegades, jo m’amago rere el Mal, com quan emmalalteixes i no pots agafar aquell avió i l’avió cau i no se salva ni Déu; i que de vegades, al contarri, és el Mal el qui s’amaga darrere meu, com aquell dia que l’hipòcrita Abel féu que el seu germà Caïn el matés per fer-lo quedar malament amb el món i no pogués mai més refer-se’n.
Si. sí, no són tan simples, les coses”.
(Contes d’Augusto Monterroso, Tegucigalpa, 1921- Ciutat de Mèxic, 2003)
