Són persones que semblen normals però la seva sort o la seva desgràcia és que un dia  els arriba la fama, perden l’anonimat i s’enlairen en el món dels famosos.

Tot això podria semblar perfecte si fossin persones formades però la majoria han triomfat o perquè han tingut una criatura amb un torero o han participat en un d’aquests concursos que jo en diria vergonyosos, o el destí els ha marcat un lloc entre els famosos sense altre mèrit que ensenyar els seus problemes sentimentals. I això els ha portat a ser uns herois televisius.

La televisió pot portar a l’èxit o al fracàs. És un medi tan potent que la gent s’hi enganxa i es deixa portar  per aquestes històries simples però reals, en les que els personatges ensenyen les seves misèries, els seus fracassos, els seus divorcis, les discussions matrimonials i altres misèries que mai s’haurien d’exhibir  en un lloc públic. Molts d’aquest personatges esdevenen econòmica i mediàtica dependents i acaben malalts. I desapareixen per un temps de la pantalla fins que fan espectacle del seu propi esperpent.

El plató es converteix en una cridòria tan escandalosa que fa pensar que els televidents són sords i entre els insults i la poca delicadesa amb  que es tracten sents l’horror que allò, més que un entreteniment televisiu és un cau de gent barroera i maleducada.

Fa poc m’explicaven que una ex-amant o esposa (no ho sé) d’un torero va haver de marxar exhausta, malalta, desprès d’una gran discussió  i d’haver venut  mil vegades un divorci de l’actual espòs. Una altra col·laboradora també va acomiadar-se per una temporada  perquè no es trobava amb forces per continuar, i una altra carregava contra el seu marit i al revés perquè l’home l’ha enganyada i ha d’assumir deutes que difícilment podrà costejar.

Són aquestes coses tan íntimes, tan familiars les que han d’esdevenir objecte d’un una programa televisiu?

Pel que sembla en aquests programes paguen bé i si hi són és perquè tenen èxit i molta gent els mira. Ara, no tindrien també èxit els programes que mostressin valors positius i actituds exemplars. Jo crec que sí. I es troben a faltar.