Fa ja temps que vaig llegir aquest llibre de John Boyne i va impressionar-me. Dos nens, una a cada banda de la tanca que els separa de dos móns. L’un presoner en un camp de concentració. L’altre, que viu en l’opulència, el veu com un nen vestit amb un pijama, com ell cada nit, i no sospita que aquella criatura desnodrida trista i melancòlica es troba presoner en aquell camp que ell traspassarà un dia.
L’un i l’altre es troben units per un sentiment de simpatia,cordialitat i comprensió. Es reuniran en aquella nefasta tanca, de la que no poden entrar ni sortir. I es fan tant amics que l’un no pot passar sense la presència de l’altre i encara que la tanca els separi quasi ni se’n adonen i cada tarda es reuniran perquè el desig és tant gran com la seva amistat.
El pare de Bruno és un militar nazi destinat al camp d’extermini d´Auschwitz i Shummel és un presoner jueu que explica al seu amic les dures condicions en que viuen al camp.
La mare de Bruno decideix tornar a Berlin i quan el seu fill va a acomiadar-se de Shummel aquest, plorant, li explica que no troba el seu pare. Excavant la terra de la tanca entra en el camp i Shummel li dona un uniforme de pres. Bruno té por i vol tornar a casa, però els guàrdies no el deixen marxar i els dos entren en un lloc”segur” i “càlid”.
Història commovedora que podria semblar apropiada pels lectors joves, però crec que és massa dramàtica, potser i tot massa dolorosa per adolescent sensibles i que encara viuen en un món on no hi entra la maldat.
Pels adults és una realitat palpable. És l’angoixa de l´Holocaust, d’una guerra europea inoblidable, d’uns nens ficticis, però que podrien ser reals.
Aquesta novel·la em porta a recordar la pel·lícula “La Vida es bella” on el pare amb el seu fill empresonats en un camp de concentració intenta evitar que el nen pateixi la dura vida que allí dins es viu i amb alegria va disfressant una realitat que la criatura no viurà mai. Tot el dramatisme sap convertir-lo en optimisme i et meravella com es pot transformar el món segons cap on l’enfoquin l’ànima i sentiments .
Unes històries fictícies que podrien ser reals. Foren moltes les criatures innocents que es trobaren envoltades en una guerra cruent i que per ser jueus, o d’altres races, acabaren en camps de concentració. Cal recordar només la història d´Anna Frank, que al seu impressionant diari ens descobreix l’angoixa duna nena que viu absorta per la por, fins el seu tràgic final.
