Il·lustració Medusa de Chamo San
L’Anna Cano s’allibera amb un dibuix fet declaració…
Tot seguint el joc de deslligar una troca feta de mocadors nuats… amb la intenció d’adonar-nos que, tant en un poema com en un relat, es necessita trobar per on començar i saber què fer-ne del desenllaç… que el mateix ens pot servir per fer-ne una corda i penjar-nos-hi… que per estirar l’amor que vol pujar a la nostra finestra i abraçar-lo… veureu que hi ha altres solucions possibles:
Aquí el teniu el seu Nido de serpientes.
Hace días que espero a caer de sueño antes de acostarme para que, una vez en la almohada, no haya opción de consulta. Pero no lo consigo. Cuando reposo la cabeza en el cojín, todo el ruido que he ido almacenando hace que mi cerebro tome forma de nido de serpientes.
Ideas de color de alquitrán que se retuercen en un nudo continuo y orgánico. Se deslizan estrechando cada vez la lazada, creando un bulto denso sin forma determinada, imposible de saber dónde está el planteamiento o el desenlace. Solo nudo.
Y la única forma de acabar con ellas es prendiéndoles fuego.
Anna Cano 22 de noviembre 2021
Per inspirar-nos, també podem afegir que s’han de llegir mil pàgines abans d’escriure’n una…en aquest cas ens va anar molt bé el poemari ‘L’essència del nus’ d’en Salvador Riera. La lluita contra els nusos guardians que ens lliguen a les nostres mancances. Les paraules i les fotografies s’entortolliguen en cada poema per intentar desfer-ne el nus. Els poemes proposen camins de sortida perquè cada lector pugui nuar i desnuar el seu propi vers. Seguint les dicotomies clàssiques del bé-mal i de l’amor-dolor, l’autor basteix un poemari intimista que insinua diversos eixos temàtics. És un recull que va i ve entre la duresa i la suavitat, però que sempre té el referent en la tendresa.
