El meu cor tendre es commou
amb l’alegria o la desgràcia,
és com ocell que bat i mou
les ales, cansat o amb certa gràcia.
Voldria ser àguila o gavina
I veure des del cel mil meravelles,
reposar en un estel mentre il·lumina
una terra plena de coses belles.
Jugar amb núvols blancs i purs,
imaginar figures que són records,
sentir una abraçada que trenca murs
i apropa els nostres estimats enyors.
Descobrir un riu tranquil i platejat
i un torrent que baixa amb alegria,
una bassa on les granotes han raucat
i on el món bell i pur viu amb harmonia.
Quan a l’univers ha arribat la nit
m’he bressolat amb la lluna rodona
i he sentit un goig dintre del pit
com el lament d’un violí que en el cel sona.
Arriba la foscor i el firmament radiant
m’ensenya veritats immenses, infinites
i sospiro tranquil·la un instant
mirant la grandesa de les coses petites.
El dolç somni s’ha acabat,
més el guardo com un tresor,
d’un núvol blanc m’havia enamorat,
i batega viu en el fons del meu cor.
