Hom espera, quan “els seus“ guanyen les eleccions amb folgada majoria, veure els “seus” governar. El pitjor que m’ha passat mai políticament parlant, és que els “meus” guanyessin i que governessin els altres. És un engany. Jo vaig votar l’Atur Mas com a cap de llista i és ben evident que qui mana a l’ombra és en Duran. Vaig votar perquè els convergents (i els d’UDC) manessin i prop del 40% dels càrrecs els “okupen” sociates, peperos i profes d’esade .
Mai sabrem del cert quin era el govern que tenia en cap l’Artur Mas el passat mes de Novembre. Tot fa pensar que no tenia un full de ruta prou acurat . Hem heretat una situació fruit de la improvisació, que sota l’excusa dels millors ha permès a Duran col·locar a llocs independents els seus “amics, coneguts i proposats” .
Aquest “matxembrat” entre “millors” ofereix a l’electorat un pupurri de tants colors que és impossible saber a qui hem votat. Si en Mas hagués posat els noms del govern en una llista al parlament, aquesta gran ”coalició” hagués indignat a molts votants que sens dubte haguessin triat una opció més clara. El Megapartit únic governamental en què s’ha convertit la generalitat no pot tenir cap mena de contingut ideològic perquè els té tots.
Si el tripartit fou justament criticat pel desgovern que representava la convivència de tres grups organitzats, no genera cap mena de seguretat que el govern d’en Mas aglutini totes les sensibilitat desorganitzades…( catalanistes I no catalanistes, de dretes i d’esquerres). Farem potser una política informativa, internacional i de justícia espanyolista i de dretes? una política cultural d’esquerres?, una política econòmica i empresarial teorètica?, una política d’interior independentista?, una política agrària democristiana?, una política educativa convergent?, una política sanitaria privatitzadora?…
Si alguns teníem por de la sociovergència, no sabria expressar el pànic que em fa la meritocràcia amb aires de superioritat que vol afrontar amb pretès rigor i professionalitat l’impossible repte de redreçar les finances d’una administració perifèrica sobredimensionada, ineficaç i mal finançada.
Cent dies? Li dono 4 anys de gràcia que son els què podrà governar amb l’actual majoria. 4 anys Mas, 4 anys perquè els millors facin bé la seva feina. Però vés pensant amb quin nom us presentareu els “millors” a les properes eleccions. Si no en descobreixes cap, et cedeixo els drets de “partit únic” ( Ens podríem convertit en una Democràcia orgànica com la què que triomfa en països emergents i de moda com Xina …)
Mentrestant, que algú faci política! (Gràcies Felip, pels 120…). La crisi econòmica és política en la mesura que els mecanismes de control polític no han servit per aturar la cobdícia bancària i de les grans empreses amb qui l’actual govern vol tenir “estretes relacions”. Un partit únic, un diari únic (la vanguardia), un oligopoli energètic-bancari-constructor únic… Ara ho entenc! No han guanyat els “meus”…
