Un gall nevat vigila
alhora el blat efímer
i la vella que fila.
Vora el paper d’estany impenetrable,
la lluïssor de l’aviram.
Tebi, l’estable
es colga sota un cel ben llis
per on avia núvols l’esguard enyoradís.
L’estel d’argent clavàrem amb agulles,
el branquilló de pi, tan fi,
simula un arbre sense fulles.
Mor la tarda, fill meu:el pou
beu la claror del dia.
I si un pastor de fang contra son pit
la cornamusa abraça
el cim apunta amb vellutada passa
el blau cornamusaire de la nit.
Tomàs Garcés, El pessebre. Publicat a El Matí, 24 de desembre de 1931
