Josep Ruaix i Vinyet (Moià, 1940) és prevere —diocesanament, rector de les parròquies de Calders (Moianès) i canonge honorari de la catedral de Vic— i lingüista. La seva obra com a gramàtic és sòlida i influent.
En aquest escrit, tanmateix, volem parlar d’una altra faceta seva, potser menys coneguda però també destacable: la de poeta. I ho fem amb motiu de la publicació del llibre Poesia completa (1957-2023) (Ed. Claret, 2024).
Havíem fet tastos del seu talent poètic gràcies a les composicions incloses en les seves felicitacions nadalenques. I, a més, érem coneixedors de dos poemaris seus publicats: els Cants per a la litúrgia (1998) i Nadales calderines (2017). També, del llibret de l’oratori Diàleg patriarcal (amb música de Valentí Miserachs), repartit durant les sis interpretacions que se’n feren.
L’elaboració d’aquest volum, tanmateix, ens ha fet prendre consciència que el conreu de la poesia no ha estat per a ell una afició o un encàrrec esporàdics, sinó una activitat constant i curosa al llarg de la seva vida. I tot bon conreu dona bons fruits. Ho destacà Carles Duarte el dia de la presentació del llibre a Moià el passat 6 de desembre: «[…] Josep Ruaix i Vinyet és també un poeta amb una obra de gruix, que fins ara només coneixíem parcialment i que, amb l’edició de Poesia completa (1957-2023), descobrim en la seva autèntica dimensió.»
Per què el susdit poemari ha aparegut en aquest moment? El mateix autor, en les pàgines de presentació, ens en dona la resposta: «Arribat a una edat avançada, he cregut que era l’hora de publicar tota la meva producció en aquest camp: primer, per al meu profit (com és ara endreçar els meus arxius), i després, per deixar constància pública per a qui ho vulgui conèixer abans que el temps, que t’ho s’ho emporta, no en faci tabula rasa.»
El volum, que segueix, normalment, l’ordre cronològic de creació dels textos, es divideix en dues grans parts: poesia canònica (distribuïda d’acord amb les etapes de la seva vida) i composicions no canòniques. Els eixos principals de la seva poesia són el religiós, el patriòtic (que comença pel seu poble i s’expandeix a tots els Països Catalans) i el de les relacions socials.
Quant a la faceta lingüística esmentada al començament, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans li atorgà, el passat 13 de desembre, el diploma de «col·laborador distingit». En la laudatio que li feu Joan Ferrer, el professor de la UdG demanava per a Ruaix l’atorgament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Nosaltres ens afegim a aquesta petició, justa i merescuda.
