Ahir el president Artur Mas va venir a Brussel.les i es va entrevistar amb el president del Parlament Europeu, l’alemany catalanista Martin Schultz. Aquest llibreter de professió i home de gran cultura ens ha dedicat gairebé una hora al seu despatx, que ja ha guarnit amb pintures de textos de Schiller, partitures de Beethoven i alguns dibuixos de l’escriptor Günter Grass.
El president Schultz se’ns ha ficat ràpidament a la butxaca: és un home que traspua una gran sensibilitat estètica, que ja hem intuït quan ens ha explicat la decoració del seu despatx. Quan el president Mas li ha regalat dos llibres en alemany (un llibre de Jaume Cabré i un altre de Miquel de Palol), durant deu minuts ens ha explicat els increïbles paral.lelismes entre la darrera novel.la de Cabré “Jo confesso” i la vida del seu pare, presoner alemany a Anglaterra que tocava un violí que ell mateix s’havia construït. I quan ens ha parlat de la Catalunya que ell coneix, i que tantes vegades i en tants racons ha visitat, hem vist la seva extrema sensibilitat: una alemanya amiga seva és casada amb un català de fa molts anys i per mitjà dels seus fills grans alemanyo-catalans ens ha demostrat conèixer molt bé la nostra realitat socio-lingüística (ampli ús social, no conflicte lingüístic…).
El president Martin Schultz ens ha promés que farà tot el possible per aconseguir l’ús del català al plenari i això, sabent que les pressions espanyoles seran fortíssimes, ens dóna esperança: mai no hem estat tan a prop d’aconseguir l’ús del català i mai no hem comptat amb un suport tant qualificat i amb tanta autoritat moral i legitimitat democràtica com és el president del parlament!! Us faig cinc cèntims de la reunió.
1.- Schultz s’ha mullat pel català fins i tot davant del “Merkozy ferroviari“. Tot seguit us explico una de les millors anècdotes que he viscut des que sóc eurodiputat. Fa cosa d’un mes es va produir un fet històric: per primera vegada els trens alemanys i francesos (Deutsche Bahn i SNCF) van presentar un paper conjunt sobre una posició comuna en una directiva, l’European Single Railway Area (Espai ferroviari únic europeu). Els seus dos presidents, Rudiger Grübe i Guillaume Peppy, van organitzar al Parlament un dels dinars més solmenes que recordo per celebrar aquest primer “Merkozy ferroviari” de la història, atés que fins ara sempre aquestes dues grans empreses han estat sempre històricament enfontades (jo sóc dels que pensen que França ha estat, massa sovint, un tap per a la construcció europea).
Així, davant de 70 diputats i de molts alts càrrecs de la Comissió Europea. Martin Schultz va prendre la paraula i va fer un discurs inaugural en un perfecte francès, anglès i alemany. I quan va acabar la seva intervenció em veu a la taula principal principal (sóc el ponent del grup liberal en aquesta directiva) i diu literalment: “Us he fet un discurs en tres llengües perquè les llengües són molt importants per Europa. I ara que veig a la taula un diputat català us he de dir que el català és també molt important per Europa“.
I jo em vaig fondre a la cadira!!!!!!!!! Martin Schultz no només ens ha promès lluitar pel català, sinó que d’ençà que és president ens regala una defensa dpública de l’ús de la nostra llengua com la que ara us he explicat. Després en el debat Guillaume Peppy, que aviat vindrà a Barcelona a visitar el port (i que em pregunta si els TGV podran arribar a Barcelona i si SNCF pot aspirar al concurs de les Rodalies de la Generalitat), va fer una molt dura crítica al model ferroviari espanyol. Les cares d’alguns diputats espanyols al primer plat ja eren tot un poema!!
2.- Martin Schultz ens ha explicat que ell retreu als espanyols contraris a l’ús del català l’incompliment de la seva pròpia constitució: no diu aquesta que totes les llengües espanyoles han de ser objecte d’una especial defensa i protecció? I si tenim en compte que el parlament espanyol, bicameral, ja autoritza en el Senat l’ús parcial del català, ara tampoc no val aquella històrica excusa de que “primer parleu en català a Madrid i després ja en parlarem aquí”. Per aixó el PP, que sap el perillós precedent que el Senat ha creat, malda per eliminar aquest petit avenç al Senat.
D’altra banda, la proposta que fem els diputats catalans és possibilista i pensada per a que no costi ni un euro: no demanem l’oficialitat ni l’ús del català com a llengua de treball en grups i comissions (a on es fa servir cada vegada més l’anglès). Només demanem un ús al plenari, que és on els diputats parlen més la seva llengua: i aprofitant el fet que molts traductors de la cabina espanyola són catalans, i que nosaltres ens disposem a enviar el text de la nostra intervenció en anglès o en una altra llengua oficial per facilitar la feina (tal com fan els lituans), aquesta solució no costa res econòmicament al Parlament Europeu ni li complica la seva logística.
3.- Per tot plegat Aleix Vidal-Quadras, en un debat a Barcelona amb mi i amb la Maria Badia ara fa sis setmanes (celebrat el dia 03.02.2012), es va posar literalment histèric en veure com ara el PSC també juga la carta del català juntament amb CiU, ERC i ICV (un 84% dels votants de les eleccios europees de 2009). Fins i tot l’eurodiputat Santi Fisas públicament ha discrepat de Vidal-Quadras i es manifesta a favor d’aquesta solució.
Cal no oblidar que Vidal-Quadras, tot i presentar-se per quarta vegada com a vice-president, va quedar el passat gener a més de 50 vots del primer vice-president, i que els altres tres primers vicre-presidents social-demòcrates el van superar clarament en vots (de fet ell no va obtenir ni tants sols tots els vots del seu grup: 267 de 288 possibles). Vidal-Quadras és avui un vice-president molt debilitat i en declivi i jo he sentit a dir a l’avui ministre Garcia-Margallo, fins fa poc eurodiputat, que “Vidal-Quadras avui resta més que no suma per al PP”. Quan ell aixequi la veu contra el català no tindrà la força que al 2006 va decantar la votació dels 14 vice-presidents de la mesa en contra de l’ús del català al plenari que el llavors president Josep Borrell va voler impulsar.
Finalment, faig un elogi a l’eurodiputada socialista aragonesa Inés Ayala Sénder: per bé que topem fortament a la Comissió de Transports quan parlem dels corredors ferroviaris, ella també ha signat la nostra carta en favor de l’ús del català a plenari i m’ho ha justificat pel respecte que té a la llengua catalana que parla el fins fa poc president aragonès Marcel·lí Iglesias. Llàstima que el vice-president del PSOE Martínez-Martínez, que porta la cartera de multilingüisme, s’oposi frontalment a l’ús del català al plenari (vegeu entrevista del periodista Albert Segura a l’Avui del 22.03.2012).
Jo mateix vaig dir públicament en aquell debat que si Maria Badia aconseguia decantar el PSOE en favor del català i guanyàvem la votació, ella mereixia ser la primera a fer servir la nostra llengua al plenari. Si ho aconsegueix, per a ella (i per al PSC) tot l’honor i tota la glòria dels llibres d’història: jo em posaré ben feliç a la cua. Així mateix ho vaig tornar repetir en un debat a la Universitat de Manresa amb Oriol Junqueras i Esther Niubò el passat 26 de feber, en un acte organitzar per Òmnium Cultural davant de 150 persones.
4.- Els catalans som gats escaldats i cal reconèixer que les opcions de reeixir són minses. Però mantenir oberta la carpeta catalana, ara de la mà del president catalanista Martin Schultz, és la millor garantia d’un futur normal del català entre les llengües europees: tant va el càntir a la font… que al final es trenca!! Al 2006 el miratge (no pas miracle) econòmic espanyol enlluernava tothom a Europa i així un crescut vice-president Vidal-Quadras va poder ensarronar una majoria de vice-presidents en contra del català. Avui en dia la crisi espanyola, que encara és lluny de tocar fons, horroritza els europes i el prestigi de l’Estat espanyol (alts funcionaris, Banc d’Espanya…) està per terra. Qui ho sap, que pot passar en la votació dels 14 vice-presidents!!! De moment, els dos vice-presidents liberals i el verd ja s’han compromès a votar a favor del català.
