Ets un riu planer, amb aigua calma, petit,
amb caball minso, lent i sinuós.
Els peixos neden, s’acosta la nit,
guanya el silenci, molt silenciós.
L’arbreda mou la seva ombra i t’acarona
i vora teu els joncs s’emmirallen en l’aigua clara,
uns pardals beuen i senten l’aroma
de l’espígol que difumina arreu la tramuntana.
Quan el silenci es fa amo de la naturalesa
i la lluna va tornant el riu d’argent
t’adones que el murmuri de l’aigua és bellesa
i sents que es renova el teu pensament.
T’asseus en una pedra vora la riba
i veus un cel tan gran i infinit,
la terra s’escurça, es concentra la vida
i no despertarà fins que l’alba faci el primer crit.
Estic sola, no necessito companyia
m’acompanyen el soroll del riu, un cel estrellat
i trobo aquella pau que voldria cada dia
i que em dona força si estic cansat.
La vida és feta de moments d’encanteri
de coses petites que et donen felicitat
i no sabem ni com s’acabarà el misteri
és un cadenat tancat dins d’un reixat.
