Crec que dir que el silenci és bo és una obvietat. I ja se sap, defensar les obvietats és molt cansat i costós en termes de desgast personal. Però per si algú no està encara convençut de les bondats del silenci li diré que és bàsic per a la reflexió, per a la concentració i per a la relaxació. Aquest tres elements, es dificulten avui tant per la contaminació acústica com per la manca de respecte als altres quan fem soroll.
Em sembla important insistir en el valor del silenci de cara a la joventut, dominada sovint pel principi de mot soroll per no res. Els pares i educadors en general, hauríem de fer un esforç per tal de saber desenvolupar una educació per al silenci i en silenci. La cridòria, el xivarri, el soroll descontrolat no crec que comportin res de bo. En canvi, el silenci, quan cal és una benedicció. Saber administrar el silenci és un aspecte central per a una formació humana que precisament tingui en compte la reflexió, la concentració i la relaxació. Per què no s’introdueix l’aprenentatge del silenci en el sistema educatiu? Per què no fem un esforç per deixar un espai al silenci en les nostres vides, en la família, en la feina o en l’oci? En tot cas, ara que som a la quaresma i s’acosta la setmana santa, deixem-nos endur per les virtuts del silenci. Ja em direu…podeu fer proves, aveure com us va.
Un estudi sobre la contaminació acústica a les nostres ciutats elaborat per Benjamín García Sanz i Francisco Javier Garrido, sociòlegs de la Universitat Complutense de Madrid, amb el patrocini de la Fundació “La Caixa”, posa de manifest l’excés de soroll que patim cada dia i la necessitat d’analitzar el problema més enllà de la tècnica, com una qüestió de consciència ciutadana.
No entraré a tractar aspectes tècnics, comparar ciutats, o valorar el soroll en diferents indrets de cada gran ciutat o segons la franja horària, que són certament variables a tenir en compte per tal de fer una reflexió global des del punt de vista tècnic. Tampoc repetiré els tòpics, com que els llatins o els mediterranis som més sorollosos que altres persones.
Jo només voldria comentar que el soroll en excés pot arribar a ser intolerable, ja que és una mostra de manca de respecte pels altres. Hi ha un soroll que depèn de les persones, quan parlem massa alt o tenim la televisió massa alta per exemple. Però hi ha un altre tipus de soroll, el soroll més difús que està en l’ambient i que és una mena de soroll constant. Les autoritats públiques han de vetllar seriosament perquè es respectin els drets dels ciutadans, al descans, a la vida privada o a un medi ambient digne. En aquest tema del soroll, el que cal, però és una cultura de la responsabilitat, de l’educació en el respecte als altres, o dit de manera més senzilla i tradicional, més civisme.
Si no hi ha una consciència profunda de que cal reduir el soroll, difícilment es podrà avançar. Com sostenen els sociòlegs autors de l’informe citat, cal passar d’una cultura del soroll a una cultura del silenci. Aquest és el canvi necessari i realment difícil, perquè crec que en la societat actual sembla que l’home tingui por al silenci.
