Fa anys que m’he interessat pel licopè i de vegades n’he fet alguna referència. Des del 2009 l’he esmentat en un seguit d’articles, que relaciono tot seguit: 2009 Amb tomàquets i síndria, bona salut; 2010 L’asma i el tomàquet; 2011 Els tomàquets i la disminució dels triglicèrids; 2017 Espirulina sense enganys; 2020 Astaxantina, el carotenoide que ens va arribar del mar; 2022 La saviesa del conill; 2022 Filtres solars per dinar; i 2022 Castanyada vitamínica.
Vaig pensar que potser estaria bé que fes algun article específic sobre el licopè. Ja que havia comentat diverses coses sobre les seves propietats, però no n’havia parlat específicament.
Primer, recordar que el licopè és un carotè que no produeix vitamina A. És el carotenoide amb més capacitat antioxidant i el que dona color al tomàquet i també a la síndria.
Algunes publicacions diuen que el licopè es concentra a la pròstata i és un dels remeis naturals més emprats per pal·liar la hiperplàsia benigna de pròstata, així com altres problemes d’aquest òrgan, com ara la prostatitis. També ingesta de licopè abans i durant l’inici de la malaltia al·lèrgica de les vies respiratòries pot ser beneficiós en la reducció d’eosinòfils infiltrats tant en els pulmons i la sang, cosa que repercuteix positivament en el benestar de l’afectat. Per altra banda, alguns autors associen el licopè a la sang amb una menor rigidesa en les artèries. Així la presència d’aquesta substància a la sang redueix el risc de malaltia cardiovascular. El licopè reduiria la concentració del colesterol – LDL oxidat que té a veure amb el desenvolupament de l’aterosclerosi o enduriment de les artèries.
També en un dels articles, havia comentat que potser els beneficis que s’atribueixen al licopè en la hiperplàsia benigna de pròstata es podrien deure als apocarotenoides derivats, és a dir, als productes de menor dimensió derivats de l’escissió del licopè per donar molècules més petites.
Com deia, el tomàquet té licopè, però en contra del que a vegades es diu, no és el producte natural més ric. Trobaríem més del doble en la guaiaba (5.203 µg/100 g) i pràcticament el doble a la síndria (4.532 µg/100 g). La magrana (1.419 µg /100 g) té una mica més de la meitat que el tomàquet (2.503 µg /100 g). A la resta d’aliments ja es redueix molt la quantitat.
De totes maneres, quan es prenen concentrats de tomàquet les quantitats augmenten molt. Per exemple, la salsa de tomàquet té uns 17.000 µg /100 g, mentre que el tomàquet en pols en té 46.283 µg /100 g. Evidentment, encara que abundant, és raonable prendre un plat 200 g de tomàquet cru, mentre que de salsa una ració d’acompanyament no baixaria dels 70 g. Amb aquestes quantitats, la salsa n’aportaria més. Els suplements que podem comprar acostumen a contenir un 10 mg per cada càpsula, que equivaldria a 400 g de tomàquet, quantitat francament elevada. Prenent guaiaba només en caldrien 200 g, però no és una fruita gaire assequible a casa nostra.
Mentre em documentava, vaig llegir una cosa que m’havia passat per alt. Un treball que indica que la pols de tomàquet és més efectiva que el licopè pur per alleugerir l’oxidació lipídica deguda a l’exercici (Gholami, F., Antonio, J., Evans, C. et al. Tomato powder is more effective than lycopene to alleviate exercise-induced lipid peroxidation in well-trained male athletes: randomized, double-blinded cross-over study. J Int Soc Sports Nutr 18, 17 (2021). https://doi.org/10.1186/s12970-021-00415-7). Suggeria que els efectes beneficiosos de la pols de tomàquet sobre la capacitat antioxidant i la peroxidació lipídica induïda per l’exercici es podien produir per una interacció sinèrgica del licopè amb altres nutrients bioactius.
Posteriorment, vaig trobar una altra publicació que diu que els efectes positius del licopè en pacients amb hiperplàsia benigna de pròstata s’incrementen en presència d’una substància que s’anomena fruhis (N-(1-Desoxi-D-fructos-1-yl)-L-histidina o Fructosa-histidina). Es tracta d’un producte que es forma per reacció de la fructosa amb la histidina quan es deshidrata el tomàquet. No es troba en el tomàquet fresc (Sadeghi A, Saedisomeolia A, Jalili-Baleh L, Khoobi M, Soleimani M, Fakhr Yasseri AM, Yekaninejad MS, Farzin A, Amini E and Nowroozi MR (2022) FruHis significantly increases the anti-benign prostatic hyperplasia effect of lycopene: A double-blinded randomized controlled clinical trial. Front. Nutr. 9:1011836. https://doi.org/10.3389/fnut.2022.1011836).
No m’estendré més en tractar efectes atribuïts al licopè, sí que faré notar quelcom del que no sempre som conscients. Una substància pura no té el mateix efecte que una substància combinada amb altres components del seu medi natural. Per això sovint llegireu que, sempre que sigui possible, és millor prendre la substància bioactiva amb l’aliment complet.
Tanmateix, el cas del licopè és sorprenent i especial. Una substància produïda en deshidratar el tomàquet potencia els efectes del licopè. La química és meravellosa. En general el cuinat modifica la composició química dels aliments, però no en sabem prou dels efectes d’aquests canvis sobre el nostre organisme. Només ens hem ocupat, diria que exageradament, dels efectes nocius de determinades pràctiques de cuinat.
El meu consell a tots aquells als que els hagin recomanat prendre licopè (1 càpsula de 10 mg), que prenguin 25 g de tomàquet en pols. Es pot afegir a molts plats, sempre que agradi, és clar. Potser cada dia podria resultar una mica complicat, però es pot alternar amb la càpsula. A més del licopè, subministra 4.500 UI de vitamina A. Compreu 1 kg, no és car, i experimenteu.
Amb la llauna de salsa de tomàquet ja no trobarem les mateixes substàncies que en el fruit deshidratat.
