El sucre afegit retalla la vida

Des de fa uns anys la ciència disposa d’una eina capaç de predir l’edat biològica de les persones. Són els rellotges epigenètics, que prediuen l’edat biològica independentment de l’edat cronològica.

Aquests rellotges reflecteixen patrons d’expressió de gens i proteïnes alterats per un marcatge químic, especialment la metilació de l’ADN. L’ADN metilat que s’acumula amb el temps a les cèl·lules és un indicador de com la conducta que hem dut amb els anys ha afectat l’organisme.

Són alteracions que sovint donen lloc a processos patògens (per exemple, inestabilitat genòmica, inflamació sistèmica i estrès oxidatiu) característics de l’envelliment i de malalties cròniques.

Els tests de la sèrie GrimAge són proves epigenètiques que prediuen l’edat biològica en funció de la metilació de l’ADN, bàsicament els canvis en l’ADN amb el temps. Aquests tests indiquen factors d’envelliment personalitzats, factors de risc i recomanacions personalitzades per a la longevitat.

Els canvis epigenètics són modificables i els esforços per contrarestar l’alteració epigenètica en humans s’han centrat en factors d’estil de vida, inclosa la dieta, inspirant conceptes de «dieta epigenètica» i “nutriepigenètica”. Avui dia hi ha molta recerca activa per intentar revertir augmentar la longevitat (podeu llegir Llibre de vida).

Sabem que els macronutrients, micronutrients i les substàncies bioactives tenen un paper crucial en la replicació de l’ADN, en la prevenció de danys i en la reparació d’aquest ADN, mentre que les deficiències i els excessos de nutrients poden causar danys genòmics al mateix. Això ens ho indiquen els rellotges epigenètics.

Fa poques setmanes es va publicar el treball Essential Nutrients, Added Sugar Intake, and Epigenetic Age in Midlife Black and White Women: NIMHD Social Epigenomics Program (Chiu DT, Hamlat EJ, Zhang J, Epel ES, Laraia BA. JAMA Netw Open. 2024;7(7):e2422749. doi:10.1001/jamanetworkopen.2024.22749).

Els investigadors pretenien investigar les associacions de patrons dietètics, incloent-hi la ingesta de nutrients essencials i sucre afegit, amb puntuacions de qualitat de la dieta amb l’edat epigenètica en una cohort diversa de dones blanques i negres de mitjana edat obtinguda mitjançant un test GrimAge.

Van descobrir que per cada gram addicional de sucre que la gent menjava al dia, hi havia un augment de set dies en la seva puntuació del test, és a dir, un increment de l’edat biològica respecte a la cronològica. També van trobar que els participants que seguien una dieta saludable obtenien puntuacions més baixes o sigui una edat biològica menor.

Indiquen els autors que, d’acord amb la seva experiència clínica, la ingesta elevada de sucre augmenta la producció de radicals lliures, provocant danys oxidatius a l’ADN, proteïnes i lípids. Aquest dany s’acumula amb el temps i contribueix a l’envelliment prematur de cèl·lules i teixits. Fins i tot quan la gent menja dietes saludables, cada gram de sucre afegit consumit està associat amb un augment de l’edat epigenètica.

L’adhesió a qualsevol de les dietes que inclouen vitamines A, C, B12 i E, folat, seleni, magnesi, fibra dietètica i isoflavones es va associar significativament amb una edat epigenètica més baixa, mentre que el consum d’aliments amb sucre afegit està associat amb un envelliment biològic accelerat, fins i tot amb una dieta saludable.

Tanmateix, atès que els patrons epigenètics semblen ser reversibles, pot ser que eliminar 10 grams de sucre afegit al dia sigui semblant a fer retrocedir el rellotge biològic 2,4 mesos, si es manté amb el temps.

De totes maneres, no ho deixis per a demà, no està demostrat fins a on podem endarrerir el rellotge que hem avançat amb la mala vida.