El 2023 es va acordar fer un tractat internacional a Barcelona entre Espanya i França. Ara aquest tractat està pendent de ratificació al congrés espanyol. És d’esperar que ERC i JXCAT s’hi oposin frontalment, a més de Compromís i qui sap si Podem, ja que no esmenta per enlloc l’idioma català, precisament un dels pocs punt realment comuns entre ambdós estats europeus.
Per iniciativa de Sánchez i Macron, es va decidir que les relacions entre França i Espanya s’havien d’enfortir en diversitat de camps sectorials. Curiosament, en cap d’ells s’inclou que ambdós estats comparteixen territoris catalans i un idioma que segurament serà oficial a les institucions europees, si es compleixen els acords d’investidura del president dels espanyols.
És sarcàstic que el tractat tingui per nom la ciutat dels comtes reis catalans, com si això, en una operació estètica més, equivalgués a algun avantatge pels catalans i el nostre idioma. En tot, amb dos dits de front, ERC i JXCAT, com fan el FNC i la CUP, ho haurien d’entendre com una provocació i un escarni del tot malèvol.
Un eventual impacte positiu sobre l’economia catalana no permet justificar la seva ratificació, senyors de Foment del Treball. Catalunya necessita certeses jurídiques internacionals i aquest tractat era una oportunitat per fer-les valer.
Per tant, allà on diu, “amb el fi d’enfortir els lligams mutus les Parts desenvoluparan els ensenyaments de les llengües francesa i espanyola en els seus respectius països” (article 18.1) hauria de dir “amb tal d’enfortir els lligams mutus les Parts enfortiran allò que els és més comú, la llengua catalana, atès que és un vincle històric del tot compartit i que sovint s’ha ignorat en tota la seva importància” i també dient “que les Parts, en els territoris de llengua catalana, de la Catalunya Nord i de la resta dels Països Catalans, es respectarà i potenciarà l’idioma català principalment, ateses les seves dificultats, a més de l’espanyol i el francès, com a elements d’europeisme transfronterer”.
I en conseqüència, la remissió molt indirecta de l’article 30.3 del Tractat que diu “Les Parts fomentaran l’aprenentatge de la llengua del veí i el seu ús en la vida quotidiana en els espais transfronterers”, tot plegat, segurament pensant en el nostre idioma i en el basc, seria totalment innecessària.
Mirant-ho així, sobren raons perquè ERC, JXCAT i Compromís s’oposin frontalment a la ratificació al Congrés espanyol d’una relació reforçada entre Espanya i França que va clarament en contra del català i de la seva cultura, per desídia, volguda ignorància i voluntat discriminatòria. Tot plegat conformant uns fets que obliguen políticament a la seva absoluta retirada i plena condemna de la seva signatura per part de Sánchez, del PSOE.
Per dignitat i coherència, caldria un posicionament clar de la societat en contra d’aquest tractat internacional.
