La irrupció de la presidència de Trump ho està sacsejant tot, tant dins els EUA com a nivell internacional. Propostes com amnistiar els assaltants al Congrés, la gestió de la immigració, la imposició d’aranzels, la proposta per Gaza o el que s’intueix per Ucraïna, són decisions sorprenents que canvien les relacions internes i sobretot les internacionals.
Pel que fa als aranzels hem vist que, depenent de la reacció dels estats als que se’ls hi ha imposat, s’han cercat acords amb altres àrees com s’ha demostrat amb la suspensió dels aranzels per un temps, amb el compromís que Mèxic i el Canadà despleguin policia a controlar les fronteres. Veurem què passarà amb els aranzels a la Xina i a la UE.
De moment, el portaveu xinès ja ha manifestat que contestaran amb la mateixa contundència i ha deixat ben clar que una guerra comercial no convé a ningú i que la solució és cercar acords consensuats. Més o menys és el que es manifesta des del òrgans de govern de la UE, mestre s’espera la reacció de Trump que ja ha amenaçat amb aranzels del 25% a l’alumini i l’acer a tots els estats i uns d’específics a la UE.
Veurem com va evolucionant tot plegat. És evident que aquesta situació crea incertesa en el món empresarial en general i, naturalment, també en el català, amb 3.100 empreses que interactuen amb els EUA i que podrien veure’s afectades.
Donat que tot plegat és imprevisible, podria succeir, com ha passat amb Mèxic i Canadà, que si es confirmen els aranzels a la UE, s’obrís una negociació que aturés la contundència dels aranzels a favor d’una major inversió en defensa de la UE, aspecte molt sol·licitat pels EUA o alguna compensació en altres sectors. Veurem que ens depara el futur immediat, i esperem que es trobin espais de consens que evitin una guerra comercial que no convé a ningú.
