Tot i la situació pandèmica, és oficial: el proper 14 de febrer les catalanes i els catalans estan convocats a les urnes per exercir el seu dret a vot i, tot i les restriccions de mobilitat i les recomanacions de mínima interacció social, els partits polítics catalans no han desaprofitat l’ocasió per també fer campanya a través d’un dels mètodes clàssics de comunicació política: els cartells electorals. Aquest article, doncs, pretén fer una breu anàlisi de l’estratègia comunicativa dels principals partits a través dels cartells que podem trobar-nos aquestes setmanes de campanya electoral arreu dels carrers de Catalunya.
CIUTADANS (CS):
Utilitza diferents cartells, però entre tots ells hi ha un element comú: les abraçades. En el cartell principal apareix el candidat a la presidència de la Generalitat al costat de la Presidenta del partit, Inés Arrimadas, aprofitant el -cada vegada menys efectiu- “efecte Arrimadas”. El color taronja i la simbologia de partit hi són molt presents: el partit en sí és el gran protagonista i, en canvi, perd rellevància el candidat, Carlos Carrizosa, que no apareix sol en cap cartell ni tampoc es fa cap menció del seu nom, segurament com a conseqüència de ser el candidat pitjor valorat segons el CEO. En quan a les abraçades, apareixen en el cartell que aquí es visualitza seguint un joc gràfic en la paraula “todos”. De tota manera, el cartell més simbòlic és el de cercles de colors que representen abraçades amb la frase “qué bonito seria volver a abrazarnos”. Evidentment s’ha fet ús de la pandèmia per contextualitzar l’estratègia, però es va més enllà: després d’obtenir només 10 diputats al Congrés i de què els sondejos situïn l’actual primera força del Parlament de Catalunya en quarta posició, llancen un missatge de “reconciliació” amb la ciutadania, amb una mirada nostàlgica. Destaca que tots els cartells estan escrits en castellà.
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC):
Presenta diferents cartells amb diferents personalitats vitals d’ERC, seguint sempre l’estètica del color del partit de fons -que permet relacionar el cartell amb el partit en qüestió a la primera ullada- i una composició d’imatges a sobre. En quan al cartell del candidat a la presidència, Pere Aragonès, s’apel·la a la formalitat però també a la proximitat per mitjà de les imatges. Les referències a la proximitat, però, són constants en tots els cartells. L’eslògan “al costat de la gent” n’és un exemple i, fins i tot, el format del disseny: tant la composició de fotografies de mida reduïda com la font emprada per les frases escrites obliguen al votant a acostar-se al cartell per poder-ne veure i llegir els detalls. Així doncs, el missatge del partit acaba arribant al votant de manera propera. Pere Aragonès, tot i ser el candidat, comparteix bona part del protagonisme amb altres membres del partit que han estat cabdals en el procés independentista.
Finalment, resulta curiosa l’estratègia d’ERC per arribar al target més jove. Ho fa per mitjà del Jovent Republicà, amb un cartell que, estèticament, fa pensar en alguns dels emprats durant la Segona República, amb una connotació molt més revolucionària, allunyada de qualsevol candidat, i amb la simbologia independentista com a punt central del disseny.
PARTIT POPULAR DE CATALUNYA (PPC):
Amb un únic cartell, s’opta per ressaltar el color de partit i el seu logo, deixant al candidat a la presidència en blanc i negre però en primer plànol. Segons el CEO, Alejandro Fernández és el segon candidat menys conegut, i la fórmula de primer plànol + simbologia i color de partit és una bona estratègia 
per donar a conèixer el candidat i relacionar-lo amb el partit. A més, el cartell inclou un emoji personalitzat del Sr. Fernández -que apareix també en infografies i desplegables del partit- i el hastag #yesweCAT, que recorda el #yeswecan de la campanya d’Obama als EEUU. És un intent de donar-se a conèixer també a través de les xarxes socials però tanmateix aquests dos elements no es poden apreciar des de la distància. Per acabar, el candidat apareix com una persona afable i propera, diferenciant-se així dels candidats dels partits amb els que el PPC competeix més fortament a nivell electoral: Vox i CS.
JUNTS PER CATALUNYA (JxCAT):
El CEO col·loca a Laura Borràs com la tercera candidata més coneguda i la segona més ben valorada per les properes eleccions. Així i tot, el cartell és molt personalista, amb una imatge de la candidata que la presenta com una persona propera i natural. El lema del cartell és clau, ja que fa referència tant a la gestió política (fer) del partit com als sentimentalismes (ser) relacionats amb l’independentisme i, per altra costat, només es fa ús del nom de pila de la Sra. Borràs sense incloure el seu cognom. Això pot ser una manera d’apropar la líder als votants i de que aquests la coneguin com “na Laura”, com si d’una amiga o coneguda es tractés. A l’altre cartell de JxCAT apareix Carles Puigdemont, figura destacada del procés independentista i qui encapçala la llista del partit de manera al·legòrica. Tot i què el Sr. Puigdemont es candidat a la presidència, al cartell ja s’hi llegeix “President Puigdemont”, fent al·lusió als temps que fou president de la Generalitat i a com l’anomena una part de l’independentisme a conseqüència del conflicte amb l’Estat espanyol que va interrompre el seu mandat.
EN COMÚ PODEM (ECP):
Si bé hi ha dos cartells diferents, ambdós intenten donar molta visibilitat a la candidata a la presidència, Jéssica Albiach, mitjançant l’estratègia que ja s’ha comentat d’utilitzar la fotografia de la candidata en primer plànol, amb el color del partit també molt present. La Sra. Albiach es situa en el top 3 de candidates menys conegudes segons l’Enquesta electoral del CEO, i ECP ha centrat esforços en augmentar la seva popularitat. Per altra banda, pel segon disseny de cartell, el lema és “sempre hi ha una primera vegada”, el qual fa referència a la situació de Podemos a l’àmbit estatal -que va aconseguir formar part del Govern a partir de les eleccions de 2019- i fa un símil amb la situació que es podria donar a Catalunya. També deixa una porta oberta per aquelles persones que poden combregar parcialment amb l’ideari de ECP per a que els votin per primera vegada tot i haver-se decantat sempre per altres opcions polítiques.
PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA (PSC):
Salvador Illa és el líder més conegut i el candidat més ben valorat segons el CEO. Després d’estar present durant els mesos de pandèmia a tots els informatius televisius i altres mitjans de comunicació no necessita cap tipus de presentació.
Havent ocupat un càrrec de màxima responsabilitat, el PSC lliga la imatge del Sr. Illa amb l’eficàcia i la feina per mitjà del lema “fem-ho”, en imperatiu, directe. Així mateix, és l’únic candidat que apareix en tratge, seguint amb aquesta imatge de formalitat i tenacitat. S’aprofita el seu paper d’ex Ministre per focalitzar-se en la idea d’ “anar a per feina”, després que les votants catalanes suspenguin amb un 4,15 la gestió de l’actual Govern de la Generalitat (CEO).
PARTIT DEMÒCRATA (PDeCAT):
Tot i que el color de partit predomina al cartell, el color groc es reflecteix en el rostre de la candidata del partit, Àngels Chacón, en referència a la llibertat reivindicada pels partits independentistes i altres organitzacions. La líder apareix en la foscor però amb la mirada posada a la llum que la reflexa i amb mirada esperançadora. Cobra rellevància el nom de la candidata, que apareix escrit en una font considerable, però tampoc es descuida el partit en sí, sent el color i el nom del partit ben visibles. El lema “si t’ho penses, PDeCAT” té una doble vessant: després de la divisió de la dreta independentista, PDeCAT busca aconseguir el vot de les persones de l’anterior espai convergent que no estan encara posicionades en un partit o en l’altre (JxCAT o PDeCAT) i, per altra costat, convida a tots els indecisos que no saben encara si votar o a qui votar -els quals el CEO situa en un percentatge que ronda el 30%- a cedir el seu vot a la Sra. Chacón.
CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP):
Amb diferents cartells, la CUP presenta vàries personalitats del partit (candidat número dos i tres) a la ciutadania, seguint l’esperit assembleari del partit. No es fan diferències entre la candidata a la presidència, Dolors Sabater, i la resta de membres. Comparteix el color groc amb ERC, però es diferencia l’estètica del disseny, mostrant només la cara dels candidats en primer plànol i un part del lema “per guanyar” en groc. És una estratègia que posa les persones del partit al centre: ni les sigles del partit ni la simbologia independentista són tant rellevants com les persones que es mostren. A banda, hi ha un segon model de cartell -que sí dóna importància al groc- amb el lema complet “un nou cicle per guanyar”: es posa punt a l’etapa d’afecció i desorientació que hi ha hagut fins ara i s’obre camí cap a un nou període ple de possibilitats.
VOX:
Seguint amb l’estratègia emprada per CS, VOX també fa aparèixer el candidat a la presidència de la Generalitat, Ignacio Garriga, amb el president del partit, Santiago Abascal. Ara bé, no ho fa situant-se al costat, sinó que el Sr. Abascal és el principal protagonista del cartell, mentre que el Sr. Garriga apareix pel darrere i de perfil. Això és degut a que el Sr. Garriga és el líder menys conegut, mentre que Santiago Abascal és un personatge molt popular a la política espanyola i és la cara coneguda de VOX. S’ha optat per mostrar els dos líders comunicant, en una actitud empoderada i fins i tot èpica, seguint l’estil dels seus discursos i mostrant-se com l’oposició forta a l’independentisme i l’esquerra. Per altra banda apareix la silueta de Catalunya, que respon de la importància que atorga VOX al territori en concepte de nació, amb una franja de la bandera espanyola. En quan al lema, fan ús del castellà per referir-se a Catalunya i ús del català per referir-se a Espanya, creant un lligam tant lèxic com simbòlic entre ambdós territoris. Finalment, cal mencionar el paregut innegable amb la portada de la pel·lícula “Códigos de guerra”, corresponent a aquesta heroïcitat que intenta atribuir-se VOX per via de diferents recursos.
