HOMILIA 2010-05-30 Diumenge Stma. TRINITAT

Tots nosaltres hem estat batejats “en el nom del Pare, i del Fill i de l’Esperit Sant”. Hem estat batejats en nom de la Santíssima Trinitat, la festa que celebrem avui. D’aquesta manera hem entrat en la vida de Déu i Déu ha entrat en la nostra vida. Hem estat batejats en l’Església, que vol dir que hem passat a formar part d’un poble que reconeix a Déu per Pare perquè així ens ho ha ensenyat Jesucrist, el Fill de Déu, que en deixar aquest món, ens ha comunicat el seu mateix Esperit. Tot això és el que constitueix la nostra fe en la Santíssima Trinitat, una fe que acostumem a formular dient que creiem en “un sol Déu en tres Persones“.

És el mateix Jesús qui ens ha revelat que, el Déu dels seus seguidors, el Déu cristià, és un Déu Trinitari. Al presentar-se ell mateix com a Fill de Déu i parlant-nos sovint del Pare i de l’Esperit Sant, ens revela un Déu que és Pare: perquè ens ha creat i té providència de nosaltres. Ens revela que entre Déu i nosaltres hi ha uns llaços que no es podran desfer mai: passi el que passi, sempre serem els seus fills, uns fills fets a la seva imatge i semblança.

Ens revela un Déu que és Fill: que ha volgut compartir la naturalesa humana amb nosaltres, que ha volgut experimentar el dolor, la injustícia i la mort com qualsevol ésser humà, perquè tinguem la plena seguretat de que sempre serem compresos per aquest Déu que s’ha fet com un més de nosaltres.

I, finalment, ens revela un Déu que és Esperit Sant. És a dir, un Déu que no és extern a nosaltres, sinó una cosa interior, molt íntima. Ens revela un Déu que és com una força d’amor que habita en els nostres cors i que ens va descobrint progressivament el sentit de les paraules de Jesús i ens ajuda a fer-les actuals. Ens revela una força que, si no ens hi oposem, farà que, sense disminuir gens ni mica la nostra llibertat, poc a poc, Jesús, el Déu fet home, visqui més i més en els nostres cors i així siguem capaços de viure fent el bé i estimant com ell ens ho va ensenyar a fer.

Jesús va néixer i va créixer enmig d’un poble que tenia molt identificada una noció de Déu. Una noció de Déu, però, que Jesús va haver d’anar corregint presentant-lo com Déu-Pare que estima tothom i que de tothom es compadeix. Un Déu Pare amb qui ell hi tenia una relació molt personal i singular. Això es feu evident quan, conseqüent amb el que predicava i el que feia, Jesús acceptà la mort en creu. La resta – la resurrecció – ja la sabem, i constitueix el fonament de la nostra fe.

L’evangeli d’avui ha començat amb unes paraules de Jesús que no podem passar per alt: “Encara tinc moltes coses per dir-vos…. Quan vindrà l’Esperit de la Veritat, us guiarà cap el coneixement de la veritat sencera”. Els evangelis no són una paraula fossilitzada, que quan s’han llegit una vegada podem dir que ja ens els sabem i no cal llegir-los més. Molt al contrari, són paraula viva que, per l’acció de l’Esperit, cada vegada que els llegim, es converteixen en paraula nova. D’aquesta manera, Déu se’ns dóna a conèixer d’una manera dinàmica i encarnada en la nostra realitat humana.

Però, de la mateixa manera que a vegades se’ns fa difícil seguir el manament de Jesús: “estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat“, també a vegades se’ns fa molt difícil acceptar que Déu existeix, que… Déu és bo, que ….. Déu és amor. Veient el patiment dels innocents, les grans catàstrofes naturals, les limitacions del propi cos humà i la realitat de la mort; davant la concentració d’un gran poder en poques mans i davant la malícia humana capaç de planificar genocidis, fàcilment sorgeix aquella pregunta: “On és Déu….? On era Déu quan…?” Davant d’interrogants com aquests ens sentim incòmodes i només els podem respondre amb una altre pregunta: “On era Déu quan Jesús moria a la creu?”.

La contemplació de la figura de Jesús de Natzaret mort en creu i ressuscitat, ens mostra el rostre d’un Déu que és Amor i ens convida cadascú a actuar amb lleialtat, amb honradesa, amb desig de trobar la pau per a tothom. Ens impulsa a estimar perquè el manament de l’amor és universal. Jesús va ser realment un “home per els altres”, i els cristians hem de ser un altre Crist per a tothom. Déu, com a Pare, se’ns mostra com a origen i terme; se’ns dóna com a Fill del Pare i germà nostre; i se’ns dóna com a Esperit que ens transmet la capacitat d’estimar tal com Déu estima. Això s’ha de traduir fent de la nostra vida una contínua lloança a Déu i una vida de servei als germans. Que així sigui.