El promig d’assistència a l’estadi la temporada 2012-2013 va ser d’un 75%. El dia del Barça – Getafe, un diumenge 10 de febrer a les 12 del migdia, hi van assistir 85610 persones, 10.000 de les quals, segons el club, eren menors de 7 anys,que són socis però no tenen abonament ni paguen entrada. Per tots és sabut que el Barça és un club molt familiar, tots hem anat a l’Estadi per primer cop acompanyats d’algun parent, i esperem el moment per portar un familiar menut al Camp, amb l’esperança de que quan sigui gran el seu club també sigui el Barça. Aquesta és també una manera de guanyar ‘clients’ pel club, perquè aquests que avui són menuts, quan siguin grans seran socis, compraran entrades per partits, l’uniforme de l’equip…
Fins ara entrar amb menors de set anys no costava un duro, era un fet assumit per totes les juntes directives que hi ha hagut al llarg de la història del Barça, i cap hi havia posat impediment. La del nen passant per sota el torn és una imatge acceptada per una amplia majoria de seguidors blaugranes. Doncs bé, s’ha acabat la bicoca, a partir del proper derbi contra el Madrid tot nen menor de 7 anys que vagi al camp haurà de tenir una entrada, previ pagament és clar. El preu de l’entrada no se sap, però si hem sabut que s’han venut entrades a 10€ a gent de dubtosa reputació, a un nen de menys de 7 anys se li hauria de fer un preu encara més especial.
El motiu per canviar aquesta política és la seguretat, la suposada excessiva assistència de públic en determinats partits que pot ocasionar algun accident que durant els més de cinquanta anys que fa que el Barça juga al Camp Nou no s’ha produït, i per donar pes a la decisió la junta s’agafa a una llei que data del 2007, d’aplicació a partir del 2010, que per motius que es desconeixen no s’ha aplicat fins ara.
Mentre la notícia generava comentaris pertot arreu (xarxes socials, tertúlies de bar, ràdios, televisions…), l’endemà de l’anunci de la mesura podíem escoltar el president Rosell que deia ‘Prefereixo un titular que digui “Rosell no deixa entrar un nen” que un que digui “Rosell ha matat un nen” o “Sóc el primer que està en contra de la decisió” (unes declaracions coherents i gens tramposes).
El cert és que en determinats partits, com el del Madrid o nits importants de la Lliga de Campions, el Camp Nou s’omple de gent i un aforament extra, encara que siguin nens, pot comportar cert risc i això és quelcom que no es pot obviar. Però a ningú se li escapa que en un partit de menor talla l’estadi no s’omple i l’assistència d’aquests nens no comporta cap risc. Per tant, acceptant aquesta decisió de la junta per partits on es preveu una gran assistència de públic, potser caldria revisar el fet de fer-la extensible a tots els partits de la temporada com pretenen fer, car per la majoria de partits és una mesura innecessària. A més, hi ha un factor que també influeix en l’assistència de nens al Camp Nou, un factor importantíssim, que és el de l’hora en que es disputen els partits. La majoria de partits que juga el Barça a l’Estadi són en horaris que no ajuden a portar infants al camp. I no crec que la gent no recordi la promesa que va fer Rosell d’aconseguir que el Barça jugués partits en hores favorables a l’assistència de nens petits i gent gran, ‘Per facilitar que les famílies puguin assistir als partits’ se’ns va dir. Però lluny d’aquesta promesa, ara no només no es juga en hores decents sinó que a més es prohibeix l’entrada als menors de 7 anys que no tinguin una entrada.
Sens dubte és una de les decisions més impopulars que s’han pres en tota la història del Barça i s’ha de ser valent per prendre-la perquè pot fer perdre molts vots. És cert que respon a un motiu de seguretat i la junta pot agafar-se a la llei, una llei, per cert, que segons diuen des de la conselleria d’Interior no se’ls hi ha obligat a complir. Però encara ens queda una pregunta per respondre: Per què ara.
No era l’Assemblea un bon moment per comunicar aquesta decisió. Dic comunicar perquè la decisió no es pot votar en tant que, tenint en compte la famosa llei, es regularitza una il·legalitat que es comet cada dia de partit al Camp Nou, i aquesta no és altra que hi hagi gent dins l’estadi sense una entrada. Encara que aquesta sigui una il·legalitat socialment acceptada.
Potser es va escollir aquesta data perquè aquell mateix la premsa brasilera publicava una noticia on el nom de Rosell surt involucrat en el major escàndol de corrupció que afecta a la FIFA. De fet, aquesta noticia no surt publicada en cap diari esportiu de Barcelona, tan edició digital com impresa, i per llegir-la hem d’anar al diari d’Andorra o al diari AS. Si aquest és el motiu de fer pública aquesta nova mesura és aquesta noticia que afecta directament el president del club, cosa que dubto, la jugada els hi ha sortit bé. Però pels que s’informen de l’actualitat del màxim dirigent blaugrana no deixa de ser un altre cas obscur en el seu historial, un historial que recull la relació de Rosell amb l’empresa Viagogo, una empresa que es dedica a la re-venta d’entrades d’esdeveniments, entre ells partits de futbol, del Barça també és clar. Sobre aquest tema poden obtenir més informació aquí, aquí i aquí. Aquest i d’altres afers els pot seguir tothom que sàpiga utilitzar Twitter i un cercador. La pregunta aquí és clara, si servidor que no és periodista ha pogut trobar tota aquesta informació, per què cap dels anomenats periodistes dels diaris esportius de Barcelona ha publicat res?
Al llarg del dia d’ahir es va poder saber que la mesura no afectarà el Palau Blaugrana, és doncs una aplicació de la llei totalment arbitrària, perquè si parlem de seguretat estarem d’acord en reconèixer que el Camp Nou és més segur que el Palau Blaugrana.
Bé, veurem com acaba tot plegat, falta per saber el preu que tindran les entrades pels nens, si es rectificarà i no s’aplicarà a tots els partits, etc. Però ara ja s’ha decidit aplicar una llei, una llei que veurem si la següent junta directiva vol seguir complint, amb tot el que això pot comportar; i una llei que pot canviar la tradició de l’afició blaugrana, definida àmpliament com a familiar (fins i tot per algun dels actuals directius) on un dels rituals més importants és portar el petit de la família a l’estadi perquè el nen quan sigui gran, sigui del Barça. En detriment d’aquest model, i degut a la decisió que ha pres aquesta junta directiva, pot sorgir un nou model propi d’equips com el Manchester City o el Bayern de Munic, un model respectable, és clar, però que no lliga amb la tradició d’un club que per alguna cosa és més que un club.
