Image by Marc Pascual from Pixabay

Amics, amigues,

Ja tornem a tenir els presos i preses polítics a Catalunya, però, malgrat que estiguin a Catalunya, segueixen sent presos polítics, privats de llibertat injustament i amb venjança. Penso en ells i elles cada dia des que els van empresonar per les respectives maldats dels jutges Llarena i Lamela. La instrucció del Llarena i la seva injusta presó preventiva ha estat en les infernals arrels de l’empresonament i vergonyós judici de què han estat víctimes aquestes i aquests nostres referents polítics. I, sobretot, persones íntegres, conseqüents, coratjoses i que ens representen a més de dos milions de nosaltres que, malgrat ser d’allò que en diuen la base, ens sentim tan responsables com ells dels presumptes “delictes” de què se’ls acusa vilment.

La “justícia” espanyola diu que estan en presó preventiva per risc de fuga i de reiteració delictiva. Amb la seva paraula n’hi hauria hagut prou perquè el risc de fuga fos inexistent. Tenen una paraula més ferma i neta que molts dels que van passar pel judici com a testimonis de l’acusació. No vull fer comparacions amb els de la Manada perquè les respectives dignitats personals no són comparables i em fa fàstic només parlar d’aquella colla de salvatges-criminals de Pamplona, inclosos el guàrdia civil i el militar. Pel que fa al risc de reiteració delictiva, quina mena de delicte han comès si encara no hi ha hagut sentència? Quina classe de justícia és aquesta? No sé per què ho pregunto, si ja ho sabem… Els tribunals internacionals ens ho explicaran un dia o altre.

La qüestió és que aquests, aquestes, nostres estimats i admirats presos i preses polítiques es passaran, com a mínim, tot l’estiu a la presó. I, que no vinguin a dir que a Catalunya estan com en uns hotels de cinc estrelles. Als malvats que diuen això els posaria a ells i elles en uns hotels com aquests; potser algun dia hi seran, de mèrits n’han fet amb escreix. Jo, haig de confessar, no he estat mai en una presó, ni com a pres ni com a visitant, malgrat les ganes que he tingut i tinc d’anar a visitar-los(les). No he passat dels murs de Lledoners. Encara que sovint sembli dur en la forma, en el fons, creieu-me, soc molt sensible i no sé si ho resistiria com cal. No descarto, però, poder tenir l’honor de visitar algun o alguna d’elles, ara que, malgrat tot, estan més a prop. No vaig poder anar a Madrid, ara no podré anar a Estrasburg. Però, el vells i amb mobilitat limitada, ens sentim prop d’Alcalá Meco, Soto del Real (quin nom…!), Mas d’Enric, Puig de les Basses o Lledoners, com ens sentirem enmig de la gernació que el proper dia 2 de juliol es reunirà a Estrasburg per denunciar unes altres injustícies: que els polítics empresonats o a l’exili que nosaltres vam elegir democràticament no puguin prendre possessió de llurs escons al Parlament Europeu. Espero i desitjo que aquesta vulneració de drets tingui conseqüències per a l’Estat espanyol com n’haurà de tenir per l’ignominiós judici i empresonament preventiu.

Ara, el malvingut partit ultradretà Vox ha revelat el pacte secret que tenia amb els més que dretans partits PP i Cs d’anar fent tripartits. El PP ja està ensorrat, Cs està perdent oli pels costats. La dreta corrupta, violenta i venjativa s’esfondra. Ara cal veure què passarà amb el tercer soci del 155, el PSOE. Pedro Sánchez no s’acaba d’entendre amb Pablo Iglesias de Podemos. Amb Ciudadanos, ara en caiguda lliure, sembla que tampoc, malgrat les pressions del gran capital i d’algunes internacionals. Jo crec que Sánchez està marejant la perdiu i perdent temps per passar l’estiu com pugui i veure quina és la sentència del judici (si és que no la sap) i, sobretot, la reacció europea i internacional al munt d’advertiments que s’estan fent a l’Estat espanyol i quines seran, finalment, les resolucions i/o sancions que rebrà dels tribunals internacionals de justícia i per part de l’ONU. Segons com bufi el vent, Sánchez s’inclinarà per uns o altres o, tal volta, deixarà a uns altres que es mengin el marró, aquells als qui ja no els importa un pam de merda (amb perdó) més. Penso que tot plegat dependrà molt dels nous caps de les institucions europees que han de ser pasterejats entre els estats membres de la UE.

I, mentrestant, els que no estan a la presó ni a l’exili que fan i què han de fer? Em refereixo als nostres polítics catalans, suposadament independentistes. JuntsxCat, PdeCat, Demòcrates, ERC, CUP i aquells fantasmes de Primàries. Hem fet poca autocrítica. Cal fer-ne molta més, definitiva i actuar! Ja no s’hi val allò de “ara no és el moment”. Ja n’han passat molts de moments. Estratègies i plans de mobilitzacions per quan surti la sentència, sí! Però quelcom més definitiu, decidit i més valent, d’una vegada! I, això no es produirà sense la reclamada UNITAT de les forces independentistes i, una altra vegada, el suport massiu de la població. Si no, més de dos milions de catalans haurem d’anar a l’exili o a la presó.

Polítics: prou de fer el burro!!!

Declaració Unilateral d’Independència, ja! (com a màxim abans de fi d’any)

Vostre,

Josep M. Boixareu Vilaplana