L’Administració Biden es posa a treballar. Hem viscut uns mesos especialment convulsos entre la llarga precampanya i campanya electoral, l’esclat de la crisi sanitària de la COVID-19 i la tensió generada en les darreres setmanes que van tenir com a moment clau la irrupció al Capitoli de trumpistes per evitar la confirmació de Biden com a President. Després de força temps que Trump fos el focus d’atenció dia sí dia també en la plana internacional, és el torn de Joe Biden. Qui fou vicepresident i mà dreta de Barack Obama de 2009 a 2017 s’enfronta ara, als seus 78 anys, a la presidència de la primera potència mundial en un dels moments més delicats de les últimes dècades. La superació de la crisi sanitària i les seves derivades a nivell econòmic i social, la pugna sempre present per l’hegemonia mundial amb rivals com ara la Xina o Rússia, la tensió racial, l’aspecte climàtic,…només són alguns exemples. Certament dona per una llarga col·lecció d’articles, però en aquest ens centrarem en tres dels principals reptes que té el veterà President per endavant: la salut, l’agenda econòmica i la política en termes d’immigració i fronteres. És a dir, reptes en política interior.
En primer lloc, i en relació a l’àmbit de la salut, quines són les mesures que preveu implantar Joe Biden? Doncs primerament volem parlar de l’”Affordable Care Act Medicaid”, o en altre paraules, el conegut com “Obamacare”. Biden reforçarà i impulsarà de nou una de les propostes estrelles d’Obama en el seu dia i que Trump tant ha mirat d’enterrar, sense èxit. L’Obamacare, que es presentava com la llei de protecció del pacient i d’atenció mèdica assequible, significava una reforma estructural del sistema de salut dirigida a assolir la cobertura mèdica universal de caràcter obligatori. Allò que vindria a ser unes assegurances mèdiques via subvencions estatals. Doncs bé, després del periple que ha passat aquest projecte innovador en matèria de salut -en un país model a nivell liberal- pels intents continuats d’aigualir-lo per vies legislatives per part de Trump, Biden promet donar-li protagonisme. Cal no oblidar que l’Obamacare ha assolit cobrir fins el 90% de nord-americans i residents no assegurats, més d’11 milions d’assegurats que s’hi van acollir sota la presidència del President afroamericà. I de fet, durant l’època de Trump s’ha arribat als més de 20 milions de persones el 2019, la majoria d’elles al llindar de la pobresa.
Quant a d’altres propostes que Biden ha anunciat en matèria de salut destaca la no privatització de la seguretat social, la negativa també a l’augment de l’edat de jubilació, abaratir alguns medicaments, inversions importants per a la remuneració quant a la cura d’infants, persones grans i persones dependents i un pla per acabar amb la crisi de les opioides (l’heroina, el fenatil i d’altres analgèsics legals com l’oxicodona, l’hidrocodona o la morfina). Unes substàncies estimulades per les farmacèutiques i que tants morts han causat als Estats Units. I en relació a la batalla contra la pandèmia, que no podem deixar de destacar-ho, creiem important remarcar l’anunci que Biden ha fet públic fa pocs dies: 100 milions de vacunes en els seus 100 primers dies de mandat. Aquest ha estat l’anunci quant al pla per a afrontar l’emergència sanitària als EUA: un pla de vacunació que promet comprar i injectar dosi a 100 milions d’estatunidencs durant els tres primers mesos. Per fer-ho possible, posarà en marxa un nou paquet de mesures que inclou uns 160.000 milions de dòlars per a un pla nacional de vacunació i rastreig de contagis.
En segon lloc, i pel que fa a l’agenda econòmica del món que quedarà post-pandèmia, el futur als Estats Units el marca una mica la previsió pel 2021 que en féu la Reserva Federal. Aquesta presumeix un creixement del 4,2% i una taxa de desocupació del 5%. Val a dir que aquestes previsions restaran subjectes a l’evolució de la pandèmia de la COVID-19, segons paraules del president d’aquesta institució, Jerome Powell. Aquestes previsions quant a l’atur, però, disten força de les que s’estan fent en molts països europeus o d’Amèrica Llatina, bastant menys optimistes. De fet, l’estat de l’economia mundial en el seu conjunt anirà lligada a l’avenç de la vacunació en els diferents països i en els nous brots de la malaltia que puguin de nou succeir-se, i tot plegat condicionarà la mobilitat de les persones i com és evident, la productivitat dels respectius sistemes econòmics. Hem de tenir present que el món post-pandèmia haurà de reconstruir-se partint de la caiguda més gran del PIB mundial des de la Segona Guerra Mundial, i que si en aquest apartat ens referim directament a l’economia mundial és perquè la reconstrucció dels Estats Units serà clau per a la que tindrà lloc a la resta del planeta. Biden, de fet, ja ha anunciat que injectarà 1,9 bilions de dòlars (1,57 bilions d’euros) per redreçar l’economia domèstica, que se centraran en la transferència directa de diners a la ciutadania com a eina per reactivar el consum. L’”helicòpter dels diners”, com s’ha anomenat, permetria ingressar uns 1.400 dòlars (1.154 euros) a un gran percentatge de la població estatunidenca. Una xifra que s’afegiria als 600 dòlars en xecs de menjar anunciats fa unes setmanes.
I en tercer i darrer lloc, no podíem no fer referència a quines són les propostes del veterà nou President dels Estats Units en una de les matèries que més controvèrsia ha generat en l’era Trump: la immigració i les fronteres. I és que Biden considera la immigració com a essencial per a la societat i l’economia, i en voldria donar un enfocament “humà”. No serà cap sorpresa pel lector afirmar que la política de Biden en aquest camp tindrà com a objectiu desfer totes les mesures que Donald Trump va portar a terme. Per exemple, Joe Biden posarà fi a l’emergència nacional a la frontera de Mèxic, les batudes militaritzades d’immigrants clandestins i la separació de famílies. Bé, això és el que ha promès, i en clara referència a enterrar el projecte del mur que segons Trump calia construir i completar i que fos pagat pels mexicans. El President electe també té la intenció d’aixecar les prohibicions xenòfobes d’obtenir el visat a musulmans, àrabs i africans (recordem que al principi del seu mandat va suspendre l’entrada de persones de diversos països de majoria musulmana); també ha anunciat que prioritzarà les alternatives a les detencions i finalment també optarà per restablir la DACA. Aquesta determinada política migratòria fou el pla d’Obama en el seu dia per beneficiar a certs immigrants indocumentats que arribaren als Estats Units quan tan sols eren nens i nenes i que en l’actualitat compten amb un cert nivell educatiu. Parlem en especial dels anomenats “dreamers”. De les paraules de Biden en un debat presidencial al juny en trèiem el canvi radical de tendència respecte Trump: “els immigrants indocumentats sense antecedents penals no haurien de ser el focus de la deportació”.
Si prestem atenció a algunes propostes tot just ara analitzades, i al tarannà de Biden, ens inclinaríem per pensar que l’era del demòcrata no tindrà massa a veure amb aquests 4 anys tant intensos que fa pocs dies han acabat de l’etapa de Trump. Tot i així, i com dèiem a l’inici d’aquestes quatre ratlles, l’hora és greu, i els diferents reptes que afrontarà Biden seran segur molt complicats de gestionar. L’evolució dels diferents esdeveniments permetran fer balanç de la seva presidència i la reconstrucció serà una de les paraules que més ressonarà, i en diferents àmbits: econòmica, social, democràtica, racial,…Tindrem ocasió de valorar-ho.
