La lletra del nostre himne nacional fa referència als fets del “Corpus de sang” de 1640, quan els segadors entrats a Barcelona es revoltaren contra Felip IV i el seu “valido” el comte Duc d’Olivares, per una sèrie d’atrocitats comeses contra els catalans i l’intent de suprimir les institucions d’autogovern. S’encetà una guerra que acabà amb el reconeixement de les institucions catalanes de govern que encara perviurien fins al 1714, però amb la pèrdua de Perpinyà, la segona ciutat del país aleshores, i les comarques al nord dels Pirineus, Rosselló, Conflent, Vallespir i mitja Cerdanya, que serien annexionades a França.
La història de nostre himne està recollida al llibre “Els Segadors” de Josep Massot, Salvador Pueyo i Oriol Martorell, editat el 1989, pel Departament de Cultura dela Generalitat. La lletra actual es fruit d’un arranjament d’Emili Guanyabens a partir de la cançó tradicional. L’antic i vell romanço era massa llarg i fou necessari adequar la seva lletra per ser cantat com a himne.
Els Segadors no va poder ser interpretat o cantat durant els règims dictatorials militars. Diverses foren les cançons substitutives, perquè de vegades fins i tot les més inòqües també arribaven a ser prohibides. El Virolai dela Mare de Déu de Montserrat i l’himne del Barça serviren durant anys per ser cantats ala Rambla de Barcelona per tal de celebrar les victòries esportives. El Cant dela Senyera, l’himne de l’Orfeó Català, a partir dels anys 60 va fer les funcions d’himne del país. Probablement Catalunya és l’únic país del món, que pot dir que ha tingut un president, Jordi Pujol, empresonat per difondre una cançó patriòtica. Em refereixo als fets del Palau dela Música Catalana el 19 de maig de 1960, a partir dels quals fou detingut, torturat, i empresonat tres anys per organitzar la cantada del Cant dela Senyera.
També l’Emigrant, de mossèn Cinto Verdaguer, va ser cantat al carrer Anglí de Barcelona, l’any 1969 quan la mort de l’abat de Montserrat Aureli M. Escarré, però l’endemà a Montserrat, assistents a l’enterrament van entonar els Segadors per primera vegada en públic des de 1939.
D’altres cançons que simbolitzarien Catalunya van ser les de Raimon: “Diguem no”, “Cantarem la Vida” o “D’un temps d’un país”, així com “l’Estaca” de Lluís Llach. Després del 14 d’abril de 1931, amb la proclamació de la república i la recuperació del poder polític a Catalunya, el poble cantava pels carrers de Catalunya els Segadors; l’Himne de Riego, l’himne de la República espanyola, en l’antiga versió catalana escrita contra Isabel II i adaptada per anar contra Alfons XIII; la Marsellesa, amb lletra catalana, que avui, tret de la gravació de la Coral Carmina que ha caigut pràcticament en l’oblit; el Cant del Poble de Josep Maria de Sagarra i conegut per les seves primeres paraules “Glòria catalans, cantem, cantem amb l’ànima, un crit una sola veu, visca la pàtria” i amb la música adaptada sobre uns arranjaments de la composició “els Xiquets de Valls” d’Anselm Clavé; l’actual himne de Mallorca,la Balanguera, amb música d’Amadeu Vives i lletra de Joan Alcover; així com també va ser utilitzada la sardana “Juny”, de Juli Garreta.
Els Segadors serien cantats i dirigits per l’Oriol Martotell el1977, asant Boi de Llobregat, a la primera diada de l’Onze de setembre en llibertat. Ara bé, el nostre himne nacional era cantat regularment cada setmana des de1974 a la plaça de Sant Jaume, després de la ballada de sardanes dels diumenges i a voltes “la cantada” era dissolta violentament per la policia. Els Segadors seria cantant per primera vegada en públic des d’un escenari per Rafael Subirachs a les Sis Hores dela Cançóde Canet de 1975 i en el festival de poesia Gespa Price dela Universitat Autònomadel mateix any. En Subirachs el cantava sota el nom del vell romanço: “Catalunya Comtat gran”. El públic assistent es va transformar, era la primera vegada des de 1939 que l’himne nacional era interpretat davant de milers de persones, amb la dignitat i l’alegria que això representava. Abans els Segadors ja havien estat tocats en públic amb tenora, al teatre Romea de Barcelona, dins l’obra “Alies Serrallonga” dels Joglars, per cert amb no pas massa dignitat. L’enregistrament dels Segadors fet a Canet s’edità el 1977 en el disc “Bach de Roda” de Rafel Subirachs. Aquesta és una obra mítica de la cançó nacional, popular i tradicional, avui malauradament i de forma incomprensible, introbable, sort que la “Caixa de Pensions” el va recollir l’any 1981 en un disc i un casset sota el nom de “Junts”, amb d’altres peces de cantants catalans i en feu una difusió masiva. No puc entendre com aquest disc d’en Subirachs no és reeditat en CD per estar avui a l’abast de tothom.
Una altra enregistrament d’himnes patriòtics catalans és el de Ramon Calduch editat el 1984, amb el nom de “Catalunya Triomfant”, en el qual hi ha els Segadors, el Cant dela Senyera, el Cant del Poble,la Santa Espina, l’Emigrant,la Puntairei Catalunya Plora… És un dels pocs intents de reunir en un sol disc el nostre ric cançoner patriòtic.La Coral Carminaenregistrà l’any 1978 el disc “Música de la revolució”, en el qual recull Els Segadors,la Santa Espina, la versió catalana dela Internacional, les Barricades ila Marsellesa, atribuint la lletra catalana a Anselm Clavé tot i que Millà diu que és d’Ignasi Iglésies. En el mateix disc també hi havien d’altres cançons revolucionaries comla Jove Guardia, o els Partisans, Cant dels Deportats i Bandera Rosa, aquests tres en versió catalana de Jordi Bañeres, o l’Himne de la república espanyola. Es tracta d’un enregistrament en el més pur estil Front Popular dels anys trenta, tot i ser editat al finals dels 70 i avui també introbable. El mateix passa amb el Cançoner Revolucionari de la Joventut, editat per Edicions Crit l’any 1976, que és la font d’on han estat tretes moltes de les cançons enregistrades perla Coral Carmina.Aquest cançoner va ser una edició clandestina a cura de Maria Aurèlia Campmany, Joan Creixell, Jordi Bañeres, Jordi Font i jo mateix, recollint part de les cançons editades perla Generalitaten plena guerra civil als dos cançoners CRI, (Cançoner Revolucionari Internacional).
A la segona campanya electoral de les autonòmiques, si no vaig errat, el Partit dels Socialistes de Catalunya enregistrarà un disc de versions de cançons patriòtiques amb peces com el Cant del Poble. Jaume Escala, sota el nom de Capità Catalunya va fer un editar “Independència Total !” l’any 1995 amb versions “disco” (discoteca) de cançons comla Santa Espina, l’Emigrant, els Segadors…
Per trobar una bona antologia de poesia patriòtica i les lletres dels himnes catalans recomano bàsicament dos llibres: “Poesia Catalana, dela Guerra d’Espanya i de la resistència”, a cura de Joaquim Molas, que va haver d’usar el pseudònim de Stephen Cartwright per evitar la repressió franquista, publicat a París l’any 1969; i “Poesies Patriòtiques catalanes” de l’any 1977, editat per l’editorial Millà de Barcelona. Aquesta obra es troba fàcilment, mentre que l’altra també és introbable. Ja és ben estrany en aquest país nostre que costi tant de trobar antologies patriòtiques de poesies, de cançons, d’enregistraments musicals….
Text extret de
Tradicions patriòtiques / Joan Amades ; introducció de Ramon Felipó Tarragona : El Mèdol, 2001
