El dret a escollir és la màxima expressió de la llibertat que nosaltres mateixos, de pares a fills, ens coartem. Incapaços de trencar amb els patrons de submissió. I, callem el que sentim per no fer mal, però hem de ser empàtics i dir-ho ben clar: t’estimo pare però no sota el teu jou, sinó de bracet passejant pel camí de la vida.

Un relat per reflexionar de la Joana Nevado que acompanya amb una meravellosa poesia.

 

EN MARCELO

El Marcelo era un nen de set anys, prim, un xic baixet, cabells negres i arrissats, amb uns ulls grans que parlaven quan et miraven. Vivia en un poble petit, on tothom es coneixia i la gran majoria vivia del que conreava en el camp. Tenia dues germanetes: L’Adela i la Cristina, de tres i cinc anys. El seu pare era l’amo d’un taller de fusteria, treballava la fusta des de la base, és a dir, la tallava i amb una màquina de serrar la modelava, després l’escatava, l’envernissava, etc. Feia tota mena de treballs: taules, portes, calaixeres, capçals per a llits… També feia les motllures corresponents, dibuixava la fusta: ara una flor, figures, unes fulles… I amb una eina que es deia enformador o escarpra anava modelant manualment la fusta. El resultat era sorprenent! En Marcelo passava el seu temps anant de l’escola al taller per veure treballar al seu pare. El fascinava quan serrava la fusta, i es formava a terra una gran catifa esponjosa de serpentins ondulats molt finets, gairebé transparents, -els encenalls- s’esplaiava jugant amb ells, els llençava cap amunt i queien per sobre del seu cap, semblava com si portés una perruca de rinxols. Però quan Marcelo va fer els dotze anys, el seu pare li va dir que havia de deixar l’escola perquè el necessitava en el taller, l’havia d’ajudar, tant quan es tractava de serrar taulers llargs, com quan havia de muntar una peça. El Marcelo va haver d’acceptar el que el seu pare li proposava, no tenia elecció, va haver de deixar l’escola, era una època que havies de fer el que els teus pares et deien, sense portar-los la contraria, en aquell temps et deien quin era el teu lloc i on havies d’estar. No podies pas escollir. En Marcelo tenia un grup d’amics, gaudia molt jugant amb ells, sempre buscava l’ocasió per escapolir-se del taller. El seu pare enfurismat sortia a buscar-lo. Moltes vegades amb bregues i fins i tot a vegades rebia un bon carxot. Llavors ja no li agradava anar al taller, abans era un joc de diversió, ara s’havia convertit en una mena de presó, havia perdut la seva llibertat. Aleshores li va venir un silenci actitudinal, d’una conformitat involuntària que va modular el seu caràcter. Va canviar notablement, carregant amb una actitud de resignació, d’acceptació envers els desitjos del seu pare. Gairebé no parlava a casa, sempre romania seriós, no era pas el nen feliç d’abans. Aquests fets van marcar la seva vida, mai més va tornar a ser una persona alegre ni comunicativa, tot al contrari, va ser molt distant i introvertit.

. __________

I el temps dibuixava els meus somnis

amb cercles de mils colors.

I en els camins s’esvaïen

els meus desitjos, les meves il·lusions.

Així i tot no deixaré mai de somiar,

els somnis, em fan gaudir

de tot allò que vull copsar.

 

Joana Nevado

Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorVolem sortir de festa. Tranquil·les. Sempre.
Article següentHemingway: un esquema literari