Als independentistes ens agrada fer-ho tot de tal manera que quedi maco. Es tracta que el món quedi meravellat amb el nostre ‘savoir faire’ ple bon rotllo, en el que la societat civil té un paper importantíssim i on “entre tots ho farem tot”. Un procés “des de baix” on ens donem tots les mans i fem mosaics. Això, que el periodista Cristian Segura ha satiritzat amb la denominació “melindrisme”, està molt bé i és un valor afegit que tenim de cara a projectar una imatge de moviment pacífic, democràtic i tolerant. Però també cal tenir en compte en que hi ha moments en què l’independentisme ha de començar a pensar de manera estratègica més que de manera estètica.
El president Mas ha estat hàbil en la utilització d’aquest “melindrisme”. La seva conferència va ser feta, com si fos un sastre de Savile Row, perfectament a mida d’aquesta percepció de com ha de ser el camí fins a la independència. Llista on s’hi implica la societat civil perquè tot ve des de baix. El món ha de veure clara la victòria d’una llista perquè, tots sabem que el món està meravellat amb l’independentisme català i encara s’hi meravellarà més quan els donem aquesta lliçó d’unitat i democràcia.
De moment els partidaris d’aquesta llista unitària només han sabut oferir arguments sentimentals d’aquesta mena. Rull va repetint que una llista unitària “no suma, sinó que multiplica”, sense explicar els detalls d’aquesta multiplicació dels pans i dels peixos. Pilar Rahola va declarar a RAC1 que “la llista unitària no resta, al contrari” i així un llarg etcètera. Molt bé, però encara no hem vist cap número que justifiqui tal maniobra.
De moment sí que hem vist dues enquestes que la desaconsellen. La primera va ser publicada per El Periódico el 24 de novembre i deia que CiU i ERC sumarien entre tres i nou escons menys que en cas d’anar separats. La segona ha estat la d’aquest diumenge a La Vanguardia, on hi trobem que la “Llista del President” suma tres escons menys que si CiU i ERC anessin per separat. Contra aquestes enquestes es fan servir dos arguments. El primer diu que els diaris que les han fet són de tendència espanyolista, la qual cosa és certa, i que, per tant, amb aquestes enquestes busquen desmobilitzar el suport a la proposta de Mas. Aquest fet tindria una solució ben fàcil, que seria encarregar una enquesta similar des d’algun mitjà que no tingués aquest biaix ideològic, però, de moment, no ha passat. L’altre argument és que aquestes enquestes parlen d’una llista CiU + ERC, però no d’una llista apartidista, que és un territori completament desconegut. De fet, no és ben bé així, perquè l’enquesta de La Vanguardia sí que pregunta per la “Llista del President” i, alhora, res indica que l’electorat -en termes generals, no només l’electorat independentista- vegi aquesta llista com alguna cosa gaire diferent d’una coalició CiU+ERC+Independents. A banda d’això, pel que fa a la proposta de Junqueras només s’ha posat èmfasi en desacreditar la seva conferència basant-se en qüestions estètiques i de protocol -que són errors d’ERC, sens dubte- però no s’ha anat a l’essència dels arguments aportats.
La baixada d’ERC a les enquestes també es fa servir per justificar que aquesta formació està equivocada en el seu plantejament: “alguna cosa deu fer malament, si baixa en escons”. La qüestió és per qui fa malament les coses i la resposta és clara: per als independentistes convençuts, els que creuen en tots aquells valors que descrivíem en el primer paràgraf i que el president Mas ha sabut recollir tant bé amb la seva proposta. Però, com indica el politòleg Jordi Muñoz, “la millor llista per al sobiranisme potser no és la llista que més agradarà a la majoria dels sobiranistes”. No es tracta de fer la independència només amb els que la tenen com a màxima prioritat, sinó amb els que la tenen com a segona, tercera i quarta. Quan comento que conec independentistes que van votar Podemos a les europees se’m respon que gaire independentistes no deuen ser. És d’això, del que es tracta: que puguin votar una opció independentista els que no ho són “gaire”.
I aquí és on es veu que la proposta de Junqueras és la més vàlida i, tal com ja vaig dir en el meu anterior article, la més generosa. Tot i veient en les enquestes que el ‘sorpasso’ no es produirà, ERC persisteix en la defensa de la opció que pot permetre uns millors resultats en el vot independentista. I, justament perquè aquest ‘sorpasso’ no es produirà, ara CiU ja pot convocar eleccions amb tota tranquil·litat sense haver de recórrer a invents perjudicials pel bé comú. I compte amb seguir desgastant ERC amb aquesta estratègia, perquè podria ser que l’independentisme –el dels ferms convençuts amants de l’èpica- acabés esguerrant la independència dificultant la suma entre els dos principals actors d’aquest procés i inutilitzant el que ha estat l’esperó de CiU al llarg d’aquesta legislatura.
