Com s’agafa un partit amb fama d’olla de grills i s’aconsegueix una disciplina exemplar?
Quan el vent bufa a favor tot és més fàcil i quan el vent bufa en contra la navegació es complica. Esquerra Republicana és una organització humana i tots tenim les nostres virtuts i defectes. Esquerra, a més, és un partit que havia pràcticament estat escombrat per la Dictadura i la seva reorganització va ser molt complexa. No oblidem que es va permetre presentar-se a les primeres eleccions al PC però no a ERC. Avui, afortunadament, podem estar molt orgullosos de la cohesió i l’esperit que regnen a Esquerra Republicana. Però aquesta és una responsabilitat compartida, entre tots, els que hi som ara i els que ja no hi són però que segueixen lleials, hem fet possible l’actual moment.
Joan Estelrich deixà escrit que “no hi haurà eixida favorable per al catalanisme mentre estiguem dividits a mort esquerra i dreta”. Vostè ha ajudat a desfer aquesta divisió, no creu?
En tota societat, almenys en les europees, hi ha un gran partit de centredreta i un gran partit de centreesquerra siguin o no hegemònics. És normal que hi hagi diferències, de vegades grans diferències sobre com entenem que ha de ser el país i sobre les prioritats. Però en aquests moments, més que mai, cal que per damunt de tot sapiguem que ens hi estem jugant el futur del país i la seva emancipació i aquí hem de sumar tots, perquè només sumant una àmplia majoria podrem guanyar la llibertat.
Des d’alguns sectors es retreu a ERC haver deixat descobert el flanc esquerre. Què me’n diu?
Som més d’esquerres que mai. Però interpretem aquesta esquerra en tota la seva complexitat recollint alhora l’herència fundacional de l’Esquerra de la República que bevia de la socialdemocràcia, també del món llibertari, del món socialista i també d’una esquerra liberal.
Aquesta pressió mediàtica és tot el que pot oferir l’espanyolisme o ens n’esperen de més grosses?
El Govern espanyol i els aparells de l’Estat faran tot el que estigui a les seves mans per desprestigiar el procés. No ens ho posaran fàcil, gens fàcil. Ells tenen la raó de la força al seu costat i la faran servir. Nosaltres tenim la força de la raó i també la farem servir.
Creu que el president Mas restarà ferm enmig d’aquest intent de tempesta espanyolista?
Vull pensar que sí, tinc la necessitat de pensar que sí i crec que sí i si dubta nosaltres hi serem per empènyer i per ajudar a desbrossar el camí. Aquest és un projecte que necessita el concurs de tots i molt especialment el President de la Generalitat que també és el líder de la principal força política del Parlament.
Com ha viscut els intents de marejar la perdiu de Duran i Lleida, Camacho i Pere Navarro? Debiliten el procés?
Les seves intervencions han ajudat fins i tot a clarificar el procés perquè les seves propostes han topat frontalment amb l’oposició de Madrid, del Govern espanyol i dels dos grans partits espanyols: PSOE i PP. No hi ha tercera via, senzillament perquè l’estat espanyol la rebutja sense contemplacions.
Fins a quin punt el poder econòmic català lligat a Madrid pot fer trontollar les aspiracions de la classe mitjana?
Sabem que hi ha gent que durant molts anys ha viscut molt bé administrant l’actual statu quo. Però la força del procés no resideix en una minoria sinó en la força imparable i democràtica de la majoria. Al final, també hauran de ser partícips del procés.
Vostè s’ha mostrat crític, sense dir noms, amb les polítiques de subvenció al Grup Godó. A què creu que responen aquests favoritismes?
És el moment de potenciar tot allò que ens uneix i no pas allò que ens separa. Però és evident, com hem dit molts cops i he apuntat abans, que hi ha moltes coses que ens separen del centredreta. Del Grup Godó, que té grans professionals, espero que reflecteixin la pluralitat del país i que es posin al servei de la majoria del país.
Es pot ser un bon polític sense saber història?
Segurament, hi ha polítics de tota mena i condició. En tot cas, la formació sempre és un valor i mai fa nosa. Però també és un valor la humilitat, tant o més important.
Passant al terreny més personal, vostè va ser pare per primera vegada ara farà un any. Com viu aquesta experiència? Fins a quin punt li ha canviat la vida?
Doncs és el millor que m’ha passat a la vida. Sóc molt casolà i aquest és un motiu més per tornar a casa cada dia i estar amb la meva família.
Com vostè ja sap, el nostre diari digital està lligat amb la democràcia cristiana. Quina relació té vostè amb el cristianisme?
Sóc cristià, de vegades amb dubtes. Però sobretot allò que m’inspira són els principis de l’humanisme cristià.
Un aspecte que no se li coneix gaire: Espanyol o Barça?
Tot el respecte per l’Espanyol. Però sóc del Barça.
Algun dia tornarà a escriure articles per El Matí Digital o ja ens ha abandonat per sempre?
És una qüestió de temps. Ara bé espero poder col·laborar en funció de les meves possibilitats, seria un plaer.
