Dilluns 14 d’octubre, 9:25 h del matí. Rebo un missatge de la meva mare. “Acaba de salir la sentencia”. Entro a twitter, són les 9:33 h. Navego entre un oceà de ràbia, indignació i nus a la gola. De sobte, una sorpresa. El compte de La Moncloa acaba de penjar un vídeo amb el hashtag #EverybodysLand (la terra de tothom), el text que acompanya la publicació resa:
“España es una democracia consolidada, moderna y de las más fuertes del mundo. A través del diálogo y el entendimiento entre parecidos, diferentes y opuestos logramos que nuestro país sea la casa de todos.”
Això promet. Activo el so del portàtil – no crec que pugui treballar gaire aquest matí – i li dono al play. El vídeo dura més de vuit minuts i la meva ràbia, indignació i nus a la gola es converteixen en una espècie de rialla trista, a lo Joker d’en Joaquin Phoenix.
El vídeo és senzill i consisteix bàsicament en que els ministres de Pedro Sánchez s’esforcin per semblar espontanis, humans i propers. Intenten en anglès, francès, alemany i espanyol vendre una idea: Espanya és una democràcia moderna, plena i consolidada.
Són les 9.46 h del matí i la meva deformació professional traeix a la meva indignació. No puc evitar analitzar la comunicació de La Moncloa i començo a fer una llista de coses que em grinyolen.
La primera és la duració del vídeo. Vuit minuts eterns que comencen amb un lapse de trenta-cinc segons on les veus properes dels ministres es superposen, sense sentit, fent que fins i tot el convençut més convençut que Espanya és una democràcia moderna, plena i consolidada sigui incapaç de passar del primer minut. Minipunt negatiu per l’equip d’España Global.
La segona és el hashtag. Què volen transmetre exactament? Sigui el que sigui, #EverybodysLand per si mateix no diu res, no senyala de qui estem parlant i no contextualitza. Sona bé, no dic que no, però amb tots els meus respectes, no pot competir ni de lluny amb #SpainIsAFascistState, que sí transmet de qui parla, descriu i contextualitza, i que avui ha estat trending topic internacional. España Global segueix acumulant minipunts negatius.
I la tercera és la que faria perdre el cap a qualsevol expert en comunicació. I és que si llences una campanya per convèncer al món que Espanya és una democràcia moderna, plena i consolidada, és perquè penses que aquest fet està -com a mínim- en qüestió. Si fas servir tota l’artilleria involucrant als ministres del Govern en funcions, és perquè creus que la cosa està fotudeta. I finalment, si tot això ho fas vuit minuts després que el teu estimat Estat democràtic condemni a cent anys de presó a líders polítics i socials per organitzar un referèndum, és perquè saps que això no és propi de cap democràcia moderna, plena ni consolidada. El comptador de minipunts negatius d’España Global acaba de col·lapsar.
Torno al meu estat inicial de ràbia, indignació i nus a la gola. No és cap consol aquest burd exercici de comunicació, ni tan sols em consola que el Govern espanyol hagi caigut en el vell parany de “Excusatio non petita, accusatio manifesta“.
Per molt que s’esforcin, hi ha més democràcia en el somriure ferm de la Carme Forcadell, en el sostre d’un Patrol amb Sànchez i Cuixart, i en un Govern legítim condemnat, que en cap dels ministres estrelles del Govern espanyol.
