En el meu article anterior informava sobre les vulneracions espanyoles de les regles de l’estat de dret i dels principis fonamentals que, darrera del teló de la pandèmia, potser a l’estranger cridaven poc l’atenció o potser gens. Això no ha parat, entre altres coses amb les llargues penes de presó per activistes catalans, escollits arbitràriament, que només havien protestat pacíficament contra les injustes penes imposades als presoners polítics catalans.
Però fins i tot si deixem a part l’escandalosa arbitrarietat contra els catalans i només ens mirem la pandèmia i les seves conseqüències, Europa tindria tots els motius per estar enormement indignada amb els governants espanyols. Ja la passada primavera, la negativa a decretar el confinament del focus infecciós de corona de la regió de Madrid va ser un dels motius de la ràpida expansió del virus a tota Espanya i també a Europa. I ara el curs dels esdeveniments encara és més surrealista.
Primer, abans que les noves restriccions a la regió de Madrid entressin en vigor, l’èxode dels madrilenys cap a la costa, especialment cap a Alacant, va ser el doble del normal. I llavors va passar el que han anomenat (també a la premsa alemanya) “el miracle de Madrid”. És a dir, que malgrat que molts mesures restrictives no han estat tan severes com a altres llocs, la xifra d’infeccions va baixar ràpidament, cosa que el govern regional va celebrar enfàticament.
Només que si hom s’ho mira més exactament, veu de seguida que no hi ha hagut cap miracle, sinó una cadena de rareses (o dit ben clar, de descarats desvergonyiments), que si haguessin passat a Alemanya hauria portat una allau de destitucions dels implicats.
Com ben sovint el periodista Ralf Streck ha informat en aquests articles curosament de tot l’embolic amb els falsejaments de dades.. En aquest una mica resumit (segueix l’enllaç a un article a la revista Stern, sobre tots els truquets i irregularitats de les autoritats de la comunitat de Madrid)
I en aquest, amb més detall: (segueix l’enllaç a un article a “Telepolis”molt complet, sobre el tema)
I mentres que, no sols a Alemanya, molts governs europeus posen en marxa ajudes per l’economia, i especialment per autònoms i empreses petites, el govern espanyol s’ho ha espolsat del damunt, passant a les regions autònomes la competència sobre el tema, sense, però, dotar-les de prous mitjans financers. El resultat és un caos i probablement la destrucció de moltes existències. És tan escandalós com el fet que molts ciutadans en treball curt (ERTO) des del març no han cobrat res. A Catalunya, p.e. amb una xifra de 500.000 autònoms i miniempreses, el govern regional, amb la caixa buida, només ha pogut ajudar a uns 10.000 i això encara insuficientment. A una distància d’anys-llum de les ajudes alemanyes del 75 % del volum de vendes del 2019.
Però sembla que al cap de govern espanyol tot això no li fa ni fred ni calor. Està massa ocupat amb les seves maniobres per conservar el seu lloc, i gasta milers de milions en tancs que no es necessiten pas tan urgentment com l’impediment de la catástrofe social que es veu a venir a Espanya.
Per cert, les reserves per vulneracions de l’estat de dret en les ajudes europees, també s’haurien de prendre en consideració per Espanya. En el conflicte català se n’han fet a munts, i això no s’hauria d’ignorar.
