Estimat diari;
Avui s’ha aturat a parlar amb mi i m’ha preguntat com estava, ha estat un gran dia, tot i que m’he posat vermella com un perdigot, les altres noies de la classe se’n han adonat i jo, m’he posat a riure com una babaua.
Estic tan enamorada! Tot en ell es increïble, els seus cabells rosos i rinxolats, el seu somriure, la seguretat amb la que parla… Jo sé que ell, ni si deu fixar amb mi, es massa diferent. Ja fa dies que li demano a la mama que m’ajudi a pintar-me la ratlleta dels ulls i sense que em vegi, surto de casa amb els llavis pintats i ben empolainada, m’he fixat que ell, té molt èxit entre les noies i que li agraden especialment les noies amb els pits grans. Jo no els tinc gaire grans, però li demanaré a la mama que em compri uns sostenidors d’aquests que surten per la tela de inmitimisi o algun nom semblant.
A vegades, m’agradaria no haver deixat l’escola especial, així no l’hagués conegut mai, tot i que jo soc cinc anys més gran que els meus companys de classe, sovint semblo la més petita, jo ja miro d’arreglar-me els cabells a un costat, com fan elles i també miro de seure de manera elegant, creuant les cames una sobre l’altre, però es que elles son mot guapes i saben tantes i tantes coses, saben de música, de nois, de sexe, de televisió. Uff, a vegades haig de fer veure que sé de que parlen i riure quan les altres riuen, però el cert es que de moltes coses que parlen no n’entenc ni un borrall i prefereixo no preguntar, per si es riuen de mi, i es clar, a la mama ni una paraula, que algunes converses de les meves companyes no es poden explicar, que la mama i el papa posarien el crit al cel i potser em traurien de l’institut.
Quan sigui gran i guanyi diners m’agradaria ser com les models de la tele i fer-me la cirurgia estètica per canviar-me el nas, la forma dels ulls, la barbeta, segur que així ell es fixaria amb mi. A casa, ja n’estic farta que treguin a conversa la meva discapacitat, i de la sort de poder anar a un institut “normal”, que potser s’han pensat que tinc que posar-me a saltar d’alegria, que potser s’han posat a la meva pell i han desitjat estimar, abraçar i besar algú, com jo ho desitjo ara, sabent que no ho podré fer mai, per que ell, simplement es molt diferent?
Estimat diari, com diu la mama, miraré d’adormir-me aviat i demà tot ho veure millor, potser algun dia m’atreviré a dir-li que me l’estimo però que em conformo amb la seva amistat i que amb un petó als llavis amb llengua, jo, ja quedo contenta.
Estimat diari t’haig d’amagar, que ve la mama a dir-me bona nit i no vull que et trobi, els pares sempre ho volen saber tot, preguntes i més preguntes.
