Autor: Roger Muntasell

La nit és bona quan es dorm

era la frase que repetia cada nit

amb la cadència d’una oració

apresa en la infantesa.

 

La nit és bona quan es dorm

era la frase invocada

per aprendre a habitar

els espais insomnes.

 

La nit és bona quan es dorm

era el somni desitjat,

perseguit sense treva

en successives nits de vigília.

 

La nit és bona quan es dorm

era –potser– l’aferrall a la vida,

el reclinatori pel cansament,

la barana de l’adeu.

 

La nit és bona quan es dorm

i en la nit no adormida,

barreja de somnolència i consciència.

Minuts de paper, de fang, de plom i d’aigua.

Hora d’absències i presències.

 

La nit és bona quan es dorm

i la mare bressa i protegeix el cos del fill,

sense futur, adormit.

Bressa el fill

amb el carcerari ritme

del mar i de la nit negra

mentre espera

amb la mirada perduda

i el pit extenuat.

arribar a un port amic.

Respira sense dormir.

Dorm desperta.

Viu amb l’esperança adormida.

Europa és un miratge.

El vaixell atansa a Sicília vencent a la nit.

La nit, avui, és salvació.

 

Amb la cadència del temps insomne, marcat pel tediós vaivé de les hores, la Teresa Carranza ens apropa amb la suavitat de l’oratge a una trista travessia pel nostre Mediterrani…

Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable del taller d’escriptura TeC–CA i de clubs de lectura on promou tertúlies literàries. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat 'Montseny Màgic'. És autora de 'Tardor Roja'; 'Un mar de boires', Premi Jalpí i Julià; 'Bell-lloc i altres contes de mestres' i 'On vas, Irina?', finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. També ho és d’En Jordi i el drac, un conte infantil, i d’El racó dels Desitjos, una peça teatral.
Article anteriorEstimat diari
Article següentRessenya del llibre ‘A l’horitzó’, d’Hernán Díaz