Autor: Roger Muntasell

La nit és bona quan es dorm

era la frase que repetia cada nit

amb la cadència d’una oració

apresa en la infantesa.

 

La nit és bona quan es dorm

era la frase invocada

per aprendre a habitar

els espais insomnes.

 

La nit és bona quan es dorm

era el somni desitjat,

perseguit sense treva

en successives nits de vigília.

 

La nit és bona quan es dorm

era –potser– l’aferrall a la vida,

el reclinatori pel cansament,

la barana de l’adeu.

 

La nit és bona quan es dorm

i en la nit no adormida,

barreja de somnolència i consciència.

Minuts de paper, de fang, de plom i d’aigua.

Hora d’absències i presències.

 

La nit és bona quan es dorm

i la mare bressa i protegeix el cos del fill,

sense futur, adormit.

Bressa el fill

amb el carcerari ritme

del mar i de la nit negra

mentre espera

amb la mirada perduda

i el pit extenuat.

arribar a un port amic.

Respira sense dormir.

Dorm desperta.

Viu amb l’esperança adormida.

Europa és un miratge.

El vaixell atansa a Sicília vencent a la nit.

La nit, avui, és salvació.

 

Amb la cadència del temps insomne, marcat pel tediós vaivé de les hores, la Teresa Carranza ens apropa amb la suavitat de l’oratge a una trista travessia pel nostre Mediterrani…

Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorEstimat diari
Article següentRessenya del llibre ‘A l’horitzó’, d’Hernán Díaz