Divendres que ve, 24 abril, l’independentisme tornarà a alçar-se. A un mes de la primera volta d’unes plebiscitaries crucials per a la història, aquest país tornarà a dir-se a si mateix que pot fer-ho. Davant del pessimisme i derrotisme d’alguns, el Palau Sant Jordi serà l’escenari del tret de sortida d’una cursa vertiginosa que farà d’aquest 2015 l’any que veurà néixer les bases de la futura república catalana.
I és que les organitzacions independentistes, han aconseguit en una sola setmana omplir les 20.000 places del Palau Sant Jordi. Ho ha aconseguit ràpid, ho ha aconseguit fàcil i ho ha aconseguit ara. Just ara quan alguns diuen que això “es desinfla”. Tot el contrari. Al carrer es respira impaciència, ansietat i determinació. Sentiments inherents a tota victòria.
Davant d’un estat en plena descomposició, on la plana major del partit de govern circula cap als jutjats (els mateixos “prohoms” que ens deien que vivíem per sobre de les nostres possibilitats), davant d’un estat que respon a la tragèdia migratòria amb quilòmetres i quilòmetres de filferro, davant d’un estat que diposita les seves esperances cap a dos partits “nous” que copien, revestit de cel·lofana, el mateix discurs dels dos grans partits…davant de tot això, Catalunya tornarà a clamar per iniciar un procés tan democràtic com una autodeterminació. Una emancipació. Un apoderament. I un adéu. Continuem fent història.
