Aquesta tarda he assistit al I Memorial Santiago Cucurella, fundador i ànima de la Fundació Universitària Martí l’Humà de La Garriga, bon amic, que ara fa un any ens va deixar. Aquest Memorial s’ha inscrit en les conferències que setmanalment tenen lloc al Teatre Patronat de La Garriga i que organitza l’Aula de la Universitat a l’Abast de la FUMH. A continuació de l’emotiu acte d’homenatge al Santi, ha tingut lloc la conferència d’aquest dimarts a càrrec de la coneguda periodista Sílvia Cóppulo. Tractant de fer justícia, hauria de dir de la mestra de periodistes, perquè és el que ha demostrat ser en aquesta memorable tarda en que el Patronat de La Garriga s’ha omplert de gom a gom. Jo no goso ni a fer un resum del que ha dit Sílvia Cóppulo, perquè la seva dissertació ha estat tan magistral com entenedora, tan densa com agradable. No solament ho ha explicat, sinó que ho ha demostrat pràcticament, com es pot fer, o com s’hauria de fer, el bon periodisme a l’època de les xarxes socials, sobre les quals també s’hi ha entretingut amb coneixements i comentaris encertadíssims. Només faré esment d’una idea, que tracto de transcriure no literalment: “El bon comunicador ha de despertar emocions”. Fora la superficialitat! Com m’hauria agradat poder seguir un curs de comunicació amb la mestra Còpulo! Una tarda per al record.
M’agradaria poder ser capaç de comunicar com Sílvia Cóppulo les emocions i sentiments que experimento davant de determinades informacions que ens arriben d’arreu del món. No em puc treure del cap aquells 10.000 nens i nenes que, refugiats i registrats com a tals a Europa, han desaparegut no se sap com. Penso que algú ho hauria de saber… Esgarrifa i fa vergonya pensar que alguns han caigut en mans de màfies que els poden explotar laboralment i sexualment. Al drama no digerit, perquè no està acabat, dels centenars de milers o milions de refugiats que arriben, o intenten arribar a Europa, ara s’hi afegeix l’horrible situació d’aquests menors, infants o adolescents. Si això passa a la vella i “civilitzada” Europa, ens ha d’estranyar el que està passant a l’Àfrica? Concretament a Nigèria, continuen segrestades centenars de nenes. Hi matances, també per centenes, de nens i nenes. Demà mateix executaran i potser cremaran centenars de persones pel sol fet de ser cristians. En aquests casos els assassins són la branca nigeriana d’Al Quaida. Tant se val, es tracta de grups, exèrcits, d’assassins organitzats i finançats per algú que tothom imagina, o sap, i amb els quals Occident hi manté relacions interessadament “amistoses”. Informacions i imatges horroroses; però, ¿com ens ho han d’explicar els bons comunicadors perquè Occident, la Unió Europea, els nostres representants democràtics, tinguin el coratge de trencar relacions (al menys) amb els que financen el terror arreu, sigui on sigui?
Són exemplars els termes de les negociacions entre la UE i el Regne Unit per intentar que aquest darrer estat no abandoni la Unió? Seria lamentable que el R.U. abandonés la UE; al menys jo ho considero així. Però, a qualsevol preu, no! Només una de les cartes de la negociació, que gairebé ja sembla assumida pels “genials” representants de les màximes institucions de la UE: Els ciutadans de la UE que treballin al Regne Unit no tindran dret a les prestacions socials vigents en aquell regne illenc. O els britànics són com els europeus, o sigui europeus, o no ho són. Ai! El Tractat de Roma i la lliure circulació de capitals i persones. Capitals sí! A la City de Londres. Treballadors no! El rerefons d’aquest “problema” són els immigrants nacionalitzats en alguns estats de la UE que volen anar a treballar al Regne Unit. Xenofòbia? Tics colonials? Egoisme? Tant se val. Volem, o voldria, el R.U. dins de la UE, però no a qualsevol preu, perquè n’hi ha més…
No em fa feliç el serial que ens passen des de Madrid, perquè no desitjo cap mal a ningú, però, recordeu quan se’n reien del nostre? que no va deixar de ser, també, un serial. Allà, els actors són més variats i els escenaris també. Els escenaris: el Congrés, la Moncloa, Ferraz, Génova i, sobretot: La Zarzuela! Com la que tenen muntada. Els actors: Rajoy, Sánchez, Iglesias, Rivera i, S.M. el Rei! Aquell del que fins i tot el president Puigdemont ha dit que podria ser un bon tipus si no fos que algú li ha robat l’agenda. Rajoy ha tirat la tovallola. Sánchez que treu pit, veurem fins quan. Iglesias canviant d’opinió segons bufa el vent. Rivera, procurant no perdre la oportunitat de tocar cuixa, però sense nord, el pobre noi de Granollers que vol fer les espanyes. Ah! I el Rei, S.M. Felip VI (glups! per poc). El xicot s’hi deu esforçar però, que s’ho treguin del cap: no hi pinta res, com qualsevol monarca del segle XXI i, si és Borbó…! Com acabarà aquell serial? Espero que sense Rajoy, però m’interessa el final.
